BONA CONTRARELLOTGE!
Aquests tampoc no som nosaltres, però ja us vaig dir
que a la web pràcticament només surten els bons.
No és just, oi?
Hola novament, companys!
Avui ha estat un gran dia. Però, anem a pams.
Tal com ja vam comentar ahir, sortíem en ordre invers al de la classificació general, de manera que ens ha tocat sortir a les 12.14 del migdia, una hora boníssima per bronzejar-nos tot pedalant! Ens hem llevat tranquil·lament a les 7.30 per anar a esmorzar i, seguidament, veure el muntatge de la sortida. ESPECTACULAR: amb rampa de sortida, tipus Tour, i cronòmetre en marxa... quins nervis! Als costats de la sortida hi ha unes grades (recordeu que estem acampats en camps de rugbi) que estaven plenes de nens que anaven animant tota l'estona els corredors, tant els que sortien com els que començaven a arribar. Ha estat molt emotiu veure tots aquells nens tan engrescats cantant i picant de mans, tots vestits de forma molt semblant... Devia haver-hi tota una escola allà.
Quan ja començava a ser hora de preparar-nos, ens hem començat a mentalitzar. Els nervis comencen a assetjar-nos, no estem acostumats a aquesta mena d'etapes. Ens hem canviat de pressa, ja que volíem veure sortir els pros, que sortien just davant nostre. Ben canviats i amb totes les cremetes posades, ens n'hem anat cap a la línia de sortida a esperar el nostre torn, l'hora de pujar a la rampa que ens llançarà a l'aventura de la 5a etapa. Aleshores, de cop i volta... ostres! el senyor Hermida! Ens hi hem acostat i hi hem xerrat una estona. Ell, és clar, no s'ha recordat de mi d'una altra trobada que vam tenir ja fa un temps, però hem estat xerrant una estona i ens hi hem fet una foto. Molt agradable i trempat! També hi havia en Sauser, i els Bulls, i el mític Frisnech... quines màquines!
Avui ha estat un gran dia. Però, anem a pams.
Tal com ja vam comentar ahir, sortíem en ordre invers al de la classificació general, de manera que ens ha tocat sortir a les 12.14 del migdia, una hora boníssima per bronzejar-nos tot pedalant! Ens hem llevat tranquil·lament a les 7.30 per anar a esmorzar i, seguidament, veure el muntatge de la sortida. ESPECTACULAR: amb rampa de sortida, tipus Tour, i cronòmetre en marxa... quins nervis! Als costats de la sortida hi ha unes grades (recordeu que estem acampats en camps de rugbi) que estaven plenes de nens que anaven animant tota l'estona els corredors, tant els que sortien com els que començaven a arribar. Ha estat molt emotiu veure tots aquells nens tan engrescats cantant i picant de mans, tots vestits de forma molt semblant... Devia haver-hi tota una escola allà.
Quan ja començava a ser hora de preparar-nos, ens hem començat a mentalitzar. Els nervis comencen a assetjar-nos, no estem acostumats a aquesta mena d'etapes. Ens hem canviat de pressa, ja que volíem veure sortir els pros, que sortien just davant nostre. Ben canviats i amb totes les cremetes posades, ens n'hem anat cap a la línia de sortida a esperar el nostre torn, l'hora de pujar a la rampa que ens llançarà a l'aventura de la 5a etapa. Aleshores, de cop i volta... ostres! el senyor Hermida! Ens hi hem acostat i hi hem xerrat una estona. Ell, és clar, no s'ha recordat de mi d'una altra trobada que vam tenir ja fa un temps, però hem estat xerrant una estona i ens hi hem fet una foto. Molt agradable i trempat! També hi havia en Sauser, i els Bulls, i el mític Frisnech... quines màquines!
Quan ja ha arribat l'hora d'enfilar-nos a la rampa, les cames em feien figa (llufa, que diu la Núria). Però nosaltres estàvem mentalitzats per sortir a fons. No sabíem com aniria, però ens hi hi hem llançat. El crono ha comptat enrere els 10 segons que precedien la sortida, durant els quals m'han passat un munt de coses pel cap. Han estat lentíssims! i... som-hi! Després de baixar la rampa no trobava la cala d'un pedal, i quan finalment l'he trobat en Joan ja m'havia tret 5 metres d'avantatge. Collons, que patirem!
Ens hem dirigit a fons i amb totes les forces al límit fins al peu de la serralada muntanyosa que tenim aquí al davant, rodant a tota velocitat i amb un mal de cames... i mirant que no ens atrapés ningú. Quan hem arribat al peu de la muntanya, hem vist tots els corredors escampats pel camí fent puja-i-baixes considerables. BRRRRR! Hem anat pujant i baixant durant uns 20 km, durant els quals no hem trobat gaire gent (5 equips), però hem aconseguit que NINGÚ no ens doblés. Hem baixat de la zona muntanyosa rodant cap al poble "A TOTA MAJOMÀQUINA". I per fi hem entrat a la línia d'arribada. Que bé! Quina emoció!
Avui hem gaudit de valent, molt! però també hem patit la forta calor del sol del migdia.
Estem molt contents de l'etapa d'avui!
Classificació de l'etapa: Homes: 57; general: 70
Classificació general: Homes: 72; general: 96
Ja queda menys, 3 etapes. Estem molt contents!
Fins demà, amics!
Martí i Joan
4 comentaris:
Molt bè makines!!! ja falta menys,espero poder veure la foto amb en chip en chop i l'Hermida!
Veig que la crono us a anat molt bè! sou collonuts!
salut!
Hola companys! quina emció cada dia després de sopar posar-nos a llegir la vostra crònica.
Esteu fets unes màquines de pedalar! Sou admirables!!!
Us donem ànims per poder acabar gaudint dels tres dies que us queden!!! a topeeeeee !!!!!
Per cert, qui es en Chip i qui es en Chop??
Be, be,be, molt be.
apa-li ara a descansar que pel que m'imagino esteu molt cansats.
a reveure.
quim
Trobo que fins ara ho esteu fent una Èpic memorable, però ara que ja porteu uns quants dies rodant i us heu aclimatat prou bé, quan començareu a deixar de pedalar estil "veure-les venir" i atacareu a aquest tal Hermida i companyia???
Ànims campions!!! Penseu que els cracks guarden forces i ataquen al final, com vosaltres, no??
Una abraçada per en Chip i una per en Chop, o una per en Chop i una per en Chip!!!
Publica un comentari a l'entrada