XIII 3 h de Resistència

Ja estan obertes les inscripcions a les XIII 3 h de Resistència

dissabte, 27 de març de 2010

Cape Epic. 7a etapa. Oak Valley-Oak Valley (99 km/ 2.160 m)

PROBLEMES MECÀNICS I REMUNTADA
Hola, amics!
Avui ens hem llevat a les 5 del matí, com cada dia, però hem tingut una petita sorpresa en treure el cap pel forat de la tenda: estava espurnejant. El cel estava tapat i feia una fresca de nassos. "Avui agafarem el paravent", hem dit amb en Joan.
El meu estómac ja rutlla com sempre, i el d'en Joan encara més. Hem esmorzat per agafar energies i ens hem preparat a consciència. Hem sortit de la tenda ben vestits per anar a la línia de sortida. La sortida ha estat molt ràpida, per una pista molt ràpida, on es rodava a gran velocitat. Tothom buscava una bona posició per afrontar els primers 20 km de puja-i-baixa. Quan ja érem al nostre lloc, envoltats dels contrincants habituals i companys de fatigues, he sentit en la llunyania: "Martí! Martí!" Ostres, en Joan ha trencat la cadena en una d'aquelles pujades tan trencacames. Era el quilòmetre 9, només, i en un tancar i obrir d'ulls ens hem quedat sols com uns mussols al mig d'aquell territori desconegut. Tenint en compte que la sortida es va produint de forma escalonada per grups de 150 parelles cada 10 minuts, i que nosaltres sortim amb el segon grup, no ens podíem permetre deixar-nos atrapar pels del grup següent. Hem reparat la cadena i hem sortit disposats a acabar l'etapa com poguéssim, ja que les bicis comencen a defallir. Tot està molt castigat: la cadena, els pinyons, el canvi...
Avui les cames, però, ens han respost molt bé, i entre en Joan i jo hem anat fent apretades fins que hem començat a avançar gent. De mica en mica, pujant i baixant, ens hem situat novament al nostre lloc. Aquella colla de daines avui han patit de valent. El recorregut d'avui era molt trencacames i corrioler, i això ha fet que no poguessin rodar com ho fan habitualment, ja que a tothora veien el ritme interromput i havien de canviar la cadència de pedaleig. Per tant, no han pogut rodar a aquelles grans velocitats a què estan acostumats. No havíem pogut gaudir tant en tota la cursa com avui, veient la cara que posaven aquests cracs quan els passavem per les pujades, que pugen molt i són molt llargues, dures i sostingudes. Això els venç i perden aquella inèrcia amb què nosaltres avui els hem guanyat. Finalment, avui hem pogut gaudir de l'Epic. Tal com diu en Joan, ha estat un etapón, i el circuit ens hi ha ajudat.
Bé, si la Cape Epic durés una setmana més, què passaria? Qui ho sap... Bé, sí, que en Joan em mata!
Classificació etapa: masc.: 70; general 95
Classificació general: masc.: 70; general 92
Demà, a acabar i a gaudir de la cursa!!
Fins demà, amics!
Martí i Joan

1 comentari:

Alejandro ha dit...

que pasaría si durara una semana más, pues que os meteríais de los 10 primeros.No me esperaba menos de vosotros.Estoy orgulloso