Crònica de BANYOLES

El diumenge dia 14 es disputava a Banyoles la primera cursa del Gran Premi Massi-Copa Catalana 2010 juntament amb l´Open d´Espanya btt.

Uns dels reptes que tenia aquesta temporada era participar en alguna prova del campionat català, doncs em vaig llençar a la piscina de cap; Open d´Espanya més gran premi internacional de la talla de Absalon, Hermida i demés.

De bon matí, l´ambient al costat del llac era dels que fan afició. Però la preocupació general era l´estat del circuit, ja que la gran quantitat de fang enduria encara més el circuit; un xip-xep que et feia baixar moltes vegades de la bici i empènyer amunt.

Els nervis i la tensió era ben presents a les cares dels corredors. La veritat es que la meva situació era una mica d´anar a veure-les venir.

Només sortir, va quedar demostrat que tots érem rivals de tots i que els colzes aquí si es feien servir. Comences a pedalar, però no saps si tens prou ritme. Llavors un et talla la traçada. De cop hi ha un tap i tots peu a terra. Tens unes sensacions incòmodes; no trobes el teu lloc. Un altres cop el peu a terra; collons quin fangueix.

De cop, una persona del públic diu: " Ei, aquest noi de l´Arenys de Munt, vinga nano!!" Em vaig quedar gelat. Una mica més endavant es torna a repetir la situació.

Totes aquelles sensacions tan incòmodes semblen desaparèixer; Estic al Gran Premi Internacional SuperPrestigi Massi i la gent reconeix el mallot que porto. Continuo pel circuit i la història es repeteix una vegada i una altra; sempre apareixia una veu entre al públic reconeixent el teu club i el teu poble i donant aquells ànims que no deixeries d´agraïr.

Per sobre de tots els resultats, el que em va marcar molt va ser que en un lloc tant llunyà i amb tanta quantitat de gent, portant el mallot de l´Arenys de Munt em vaig sentir com a casa.

Cada vegada estic més orgullós de portar aquest mallot.