XIII 3 h de Resistència

Ja estan obertes les inscripcions a les XIII 3 h de Resistència

diumenge, 28 de març del 2010

SORTIDA BTT DIUMENGE 28 MARÇ

La sortida d’avui diumenge ha estat una mica accidentada nomes començar. Haviem quedat a ¾ de 8 a la font per estar a les 8 al calisay i en TENDO a les 8 encara estaba dormint .Sort que els que han sortit del calisay m’han fet un gran favor i han pujat cap a ARENYS DE MUNT ,encara bo, si no, sortir del llit i a fondo tot el mati.

La sortida ha estat un pèl curta ,teniem que anar a beneir la palma.
Intensa pero curta.
Hem arrencat direccio LOURDES per pujar pel cami AMAGAT. Encara hi ha ple d’abres per terra .N’hem tret uns quants del mig, però n’hi ha, que si no hi anem amb una motoserra allà es quedarant. (ke cabrons).
Seguim direccio al CORRAL. Un cop alla, girem a l’esquerra per anar a fer el senderillo dels xurribikers i sortir a dalt de la urbanitzacio del pollastre, per continuar direccio CAN MONTAL . Un cop allà , SORPRESA! el cami està tallat per una valla…!! I, ke fem? la saltem i punt.
Seguim, pujem a dalt de la urbanitzacio del SUPERMARESME. Arribat al punt, baixem per senderillos i trialeres fins arribar a LLAVANERES(rodolí)
Pujem per SANTA MONICA .Un cop a dalt, seguim direccio a RUPIT i desde aquí baixem per la MILANS, direccio LOURDES i d’aquí tots cap a casa que son les 11 del mati i alguns hem d’anar a beneir!!!!!!!!!

30km total

Pd : Estic content!! Ja he sumat els primers punts Leònides 2010

Cape Epic. 8a etapa: Oak Valley-Lourensford (65 km/1.640 m)

HO HEM ACONSEGUIT!
Hola, companys i amics!

Avui ha tingut lloc l'última etapa de la Cape Epic. Avui en Joan i jo HEM ACABAT la Cape Epic. Avui hem pedalat per darrera vegada en el transcurs de 8 dies per aquestes terres africanes.

I ho hem fet amb alegria, amb emoció. Hem creuat la línia de meta amb una nova satisfacció, amb l'orgull d'haver assolit la fita que ens havíem proposat així que vam acabar la Transalp: la CAPE EPIC, una de les mítiques. Ja en tenim una altra al sac.

No us podeu imaginar com ens sentim! Bé, és una manera de dir-ho, perquè tots sabeu què comporta una cursa així: entrenament il·limitat, menys temps amb la família, nervis, dieta completa, descans i, sobretot, tenir molta sort durant la cursa, sort i entesa amb la parella. I això és el que hem tingut.

Avui hem fet una etapa relativament curta, de 65 km, però no ens han regalat res, tampoc! Hi havia unes pujades...! L'os pedrer! Ens fa mal tot, sobretot el cul. Quin mal! Però ara ja està. Avui no se'ns ha trencat res, no ens ha fet mal res (bé... és un dir, també), les cames ens responien i les ganes d'acabar per poder-ho explicar han fet la resta.

Us volem donar les gràcies a tots vosaltres, amics, coneguts, parents, lectors... pel vostre suport a través de la xarxa. Ens ha servit, i molt!

Bé, i avui ja no hi ha res més a dir. Perquè la feina ja està feta. Demà, dilluns, ja serem aquí. Arribarem a la tarda vespre. Així doncs, ja ens ho explicarem!


Gràcies novament i a reveure!


Joan i Martí

dissabte, 27 de març del 2010

Cape Epic. 7a etapa. Oak Valley-Oak Valley (99 km/ 2.160 m)

PROBLEMES MECÀNICS I REMUNTADA
Hola, amics!
Avui ens hem llevat a les 5 del matí, com cada dia, però hem tingut una petita sorpresa en treure el cap pel forat de la tenda: estava espurnejant. El cel estava tapat i feia una fresca de nassos. "Avui agafarem el paravent", hem dit amb en Joan.
El meu estómac ja rutlla com sempre, i el d'en Joan encara més. Hem esmorzat per agafar energies i ens hem preparat a consciència. Hem sortit de la tenda ben vestits per anar a la línia de sortida. La sortida ha estat molt ràpida, per una pista molt ràpida, on es rodava a gran velocitat. Tothom buscava una bona posició per afrontar els primers 20 km de puja-i-baixa. Quan ja érem al nostre lloc, envoltats dels contrincants habituals i companys de fatigues, he sentit en la llunyania: "Martí! Martí!" Ostres, en Joan ha trencat la cadena en una d'aquelles pujades tan trencacames. Era el quilòmetre 9, només, i en un tancar i obrir d'ulls ens hem quedat sols com uns mussols al mig d'aquell territori desconegut. Tenint en compte que la sortida es va produint de forma escalonada per grups de 150 parelles cada 10 minuts, i que nosaltres sortim amb el segon grup, no ens podíem permetre deixar-nos atrapar pels del grup següent. Hem reparat la cadena i hem sortit disposats a acabar l'etapa com poguéssim, ja que les bicis comencen a defallir. Tot està molt castigat: la cadena, els pinyons, el canvi...
Avui les cames, però, ens han respost molt bé, i entre en Joan i jo hem anat fent apretades fins que hem començat a avançar gent. De mica en mica, pujant i baixant, ens hem situat novament al nostre lloc. Aquella colla de daines avui han patit de valent. El recorregut d'avui era molt trencacames i corrioler, i això ha fet que no poguessin rodar com ho fan habitualment, ja que a tothora veien el ritme interromput i havien de canviar la cadència de pedaleig. Per tant, no han pogut rodar a aquelles grans velocitats a què estan acostumats. No havíem pogut gaudir tant en tota la cursa com avui, veient la cara que posaven aquests cracs quan els passavem per les pujades, que pugen molt i són molt llargues, dures i sostingudes. Això els venç i perden aquella inèrcia amb què nosaltres avui els hem guanyat. Finalment, avui hem pogut gaudir de l'Epic. Tal com diu en Joan, ha estat un etapón, i el circuit ens hi ha ajudat.
Bé, si la Cape Epic durés una setmana més, què passaria? Qui ho sap... Bé, sí, que en Joan em mata!
Classificació etapa: masc.: 70; general 95
Classificació general: masc.: 70; general 92
Demà, a acabar i a gaudir de la cursa!!
Fins demà, amics!
Martí i Joan

divendres, 26 de març del 2010

SORTIDA DE CARRETERA DIVENDRES 2 D´ABRIL DE 2010

Quedem a les 7h. a l´Ateneu per sortir a les 7´30h.

La ruta serà la següent:

Arenys de Munt, Arenys de Mar, Tordera, Hostalrich, St. Celoni, Collsacreu, Arenys de Munt. Cerveseta a la Plaça de l´Esglesia.

2, 3oh. 65 km.

SORTIDA DE CARRETERA DIUMENGE 28 DE MARÇ DE 2010

Quedem al´Ateneu a les 7h. per sortir a les 7´30h. ("Reordeu que ja canvi horari").

La Ruta serà la següent:

Arenys de Munt, Arenys de Mar, Tordera, Hostalrich, Arbucies, Coll del Ravell, St. Marçal, Sta. Fé, El Mirador, Turó de l´Home, La Costa del Montseny, St. Celoni, Vallgoguina, Collsacreu, Arenys de Munt. Cerveseta al pavello.

5´30h. 140 km. aprx.

Cape Epic. 6a etapa. Worcester-Oak Valley (123 km/ 2.240 m)








Ja tornem a ser aquí, amics!

On és en Wally?











Mi-te'ls! Sí que és veritat que hi són, a Sud-àfrica! I realment pedalen!


Avui hem superat una altra etapa, l'etapa reina, però no ha estat exempta de dificultats. A poc a poc.
Aquesta nit no he dormit gaire bé, he tingut molta cremor i un xic de rebombori a l'estómac, i també m'he despertat moltes vegades. Per esmorzar no tenia gaire gana i he menjat un xic sense forçar l'estómac, però he hagut de córrer. Aquí tot comença a tenir el mateix gust i a fer la mateixa olor; estic massa ben acostumat. M'he quedat més bé, però els rebomboris continuaven. He pensat: "Ai, que patirem, avui!"
L'etapa d'avui, doncs, ha estat la reina, tot i que la de demà és molt més xunga. Hem sortit i hem fet els 8 primers quilòmetres neutralitzats amb el cotxe de la policia al davant, ja que havíem de creuar el nucli urbà i agafar una carretera força transitada per sortir de la ciutat. Avui hi ha canvi de campament, a Oak Valley.
El grup rodava a gran velocitat i al quilòmetre 10 hem entrat a una pista molt sorrenca de pujada per la qual no sabíem per on passar. S'ha format un gran tap, però hem anat fent. Hem pujat un petit coll i ens hem agrupat una trentena de corredors per rodar força de pressa fins al km 30, on començaven els primers colls. Llavors la panxa em feia rug-rug, però no em trobava malament del tot, potser un xic més dèbil, però els dies que portem de cursa comencen a passar factura. Llavors hem tingut un petit incident: a en Joan li ha patinat la roda de davant i ha caigut. No anàvem gens de pressa --per sort--, però s'ha fet una rascada on té la ferida de la Transalp. Llavors no podíem adreçar el manillar i hem hagut d'afluixar la maneta de fre i de canvi perquè tot tornés al seu lloc. A partir d'aquí, hem decidit que no ens la jugarem perquè ja ens comencen a pesar els quilòmetres i això és bastant dur. Hem anat superant els diversos colls avançant gent a les pujades i sent avançats a les baixades.
Quan hem arribat a la pujada reina, 10 km i 600 m de desnivell, estàvem força sencers, però la veritat és que ha estat força enganxosa; hi havia molta pedra solta i molts punts de sorra tova. Hem coronat i hem pedalat durant uns 4 km pels colls de les muntanyes per acabar fent front a un descens de risc, molt ràpid i alhora perillós tenint en compte la sequedat del terreny. Ens han avançat 4 o 5 parelles per la baixada, però a una l'hem trobat tirada al voral de la pista perquè s'han fotut una galeta que no es podien aixecar. Quan estàs tan cansat i portes tants quilòmetres a les cames no es pot arriscar tant perquè hi ha molt més a perdre que a guanyar.
Després de la gran baixada, hem fet corriols molt bonics, però tècnicament mooooooolt fàcils (Tendo, aquests no són per a tu), hen passat per zones de vaques i superat passeres en forma de piràmide per acabar encarant l'últim tram que ens ha portat al campament. Aquest darrer ha estat un tram força diverit.
Avui no hem quedat gaire bé, almenys no tant com altres dies, però la qüestió és que ara ens falta una etapa menys, que ho podem dir.
El dia d'avui ha estat molt núvol i la calor no ens ha destrossat com altres dies. A partir del quilòmetre 60, m'he anat trobant millor i també he anat millor, tot i que durant la cursa el que vingués darrere meu devia quedar distret!
Ara anem a menjar alguna cosa. La cervesa d'aquí em fa cremor, no hi ha res com la de casa!
Comencem a estar cansats, enyorats... Això és més dur que la Transalp, i a més, quan arribem no ens espera ningú. D'altra banda, també cal dir que estem molt a gust amb tots els catalans que hi ha. En aquest campament d'Oak Valley ens hem posat tots junts a la mateixa filera.
I això és tot. Demà us parlarem de la penúltima etapa. Ja patirem!
Classificació d'avui: Categoria homes: 92; general: 120
Classificació general: Categoria homes: 77; general: 100
Martí i Joan

dijous, 25 de març del 2010

SORTIDA DE CARRETERA DISSABTE 27 DE MARÇ


Quedem a l'ateneu a les 7:15h per sortir a les 7:30 puntuals!

La sortida serà:ARENYS DE MAR, MATARÓ, VILASSAR, ARGENTONA, COLL DE ORRIUS, LA ROCA, CARDEDEU, LLERONA, LA GARRIGA, BIGUES, ST.FELIU DE CODINES, COLL DE GALLIFA, ST.LLORENÇ SAVALL, CASTELLAR DEL VALLÈS, SENTMENAT, CALDES DE MONTBUI, LLIÇÀ D'AMUNT, GRANOLLERS, LA ROCA, COLL DE PARPERS, ARGENTONA, MATARÓ,("opció n-2") CARRETERA DE MATA, COLL DEL POLLASTRE "META VOLANT", ARENYS DE MUNT!


160 KM APROX

5:30H. APROX

Cape Epic. 5a etapa. CONTRARELLOTGE PER PARELLES. Worcester-Worcester (27 km, 1 port)



BONA CONTRARELLOTGE!

Aquests tampoc no som nosaltres, però ja us vaig dir
que a la web pràcticament només surten els bons.
No és just, oi?
Hola novament, companys!

Avui ha estat un gran dia. Però, anem a pams.
Tal com ja vam comentar ahir, sortíem en ordre invers al de la classificació general, de manera que ens ha tocat sortir a les 12.14 del migdia, una hora boníssima per bronzejar-nos tot pedalant! Ens hem llevat tranquil·lament a les 7.30 per anar a esmorzar i, seguidament, veure el muntatge de la sortida. ESPECTACULAR: amb rampa de sortida, tipus Tour, i cronòmetre en marxa... quins nervis! Als costats de la sortida hi ha unes grades (recordeu que estem acampats en camps de rugbi) que estaven plenes de nens que anaven animant tota l'estona els corredors, tant els que sortien com els que començaven a arribar. Ha estat molt emotiu veure tots aquells nens tan engrescats cantant i picant de mans, tots vestits de forma molt semblant... Devia haver-hi tota una escola allà.
Quan ja començava a ser hora de preparar-nos, ens hem començat a mentalitzar. Els nervis comencen a assetjar-nos, no estem acostumats a aquesta mena d'etapes. Ens hem canviat de pressa, ja que volíem veure sortir els pros, que sortien just davant nostre. Ben canviats i amb totes les cremetes posades, ens n'hem anat cap a la línia de sortida a esperar el nostre torn, l'hora de pujar a la rampa que ens llançarà a l'aventura de la 5a etapa. Aleshores, de cop i volta... ostres! el senyor Hermida! Ens hi hem acostat i hi hem xerrat una estona. Ell, és clar, no s'ha recordat de mi d'una altra trobada que vam tenir ja fa un temps, però hem estat xerrant una estona i ens hi hem fet una foto. Molt agradable i trempat! També hi havia en Sauser, i els Bulls, i el mític Frisnech... quines màquines!


Quan ja ha arribat l'hora d'enfilar-nos a la rampa, les cames em feien figa (llufa, que diu la Núria). Però nosaltres estàvem mentalitzats per sortir a fons. No sabíem com aniria, però ens hi hi hem llançat. El crono ha comptat enrere els 10 segons que precedien la sortida, durant els quals m'han passat un munt de coses pel cap. Han estat lentíssims! i... som-hi! Després de baixar la rampa no trobava la cala d'un pedal, i quan finalment l'he trobat en Joan ja m'havia tret 5 metres d'avantatge. Collons, que patirem!


Ens hem dirigit a fons i amb totes les forces al límit fins al peu de la serralada muntanyosa que tenim aquí al davant, rodant a tota velocitat i amb un mal de cames... i mirant que no ens atrapés ningú. Quan hem arribat al peu de la muntanya, hem vist tots els corredors escampats pel camí fent puja-i-baixes considerables. BRRRRR! Hem anat pujant i baixant durant uns 20 km, durant els quals no hem trobat gaire gent (5 equips), però hem aconseguit que NINGÚ no ens doblés. Hem baixat de la zona muntanyosa rodant cap al poble "A TOTA MAJOMÀQUINA". I per fi hem entrat a la línia d'arribada. Que bé! Quina emoció!




Avui hem gaudit de valent, molt! però també hem patit la forta calor del sol del migdia.




Estem molt contents de l'etapa d'avui!




Classificació de l'etapa: Homes: 57; general: 70


Classificació general: Homes: 72; general: 96




Ja queda menys, 3 etapes. Estem molt contents!




Fins demà, amics!




Martí i Joan

dimecres, 24 de març del 2010

Cape Epic. 4a etapa: Ceres-Worcester (86 km/ 1640 m)

LA TRENCACAMES












Aquests no som nosaltres, però així us feu una idea del que veiem. És que els de davant de tot són els que xupen més càmera.

Hola, companys!
Ja ens torneu a tenir aquí. Avui hem finalitzat satisfactòriament la 4a etapa d'aquesta duríssima Cape Epic 2010.
Aquest matí hem sortit del campament de Ceres per dirigir-nos cap a Worcester. Per això, hem hagut de portar la bossa amb tot el nostre equipatge a l'organització perquè ens la portessin a l'altre campament.
Hem sortit per carretera, amb una forta rampa inicial d'uns 2 km. A continuació, hem baixat a una velocitat trepidant durant 8 quilòmetres més, quan, de cop i volta, hem deixat la carretera per enfilar-nos per una pista pedregosa (per variar) on tots els canvis de les bicis dels participants han patit de valent, ja que les pedres anaven picant els pinyons, crec, crec, catacrec. Hem fet una forta pujada per la qual era difícil trobar una posició còmoda a causa de la multitud de corredors que érem. A continuació, hem fet uns quants quilòmetres per corriols de puja-i-baixa mooooolt divertits. En baixar per l'altre costat de la muntanya hem passat per una població on començaven uns quilòmetres molt rodadors que en Joan i jo hem salvat com hem pogut, ja que aquesta colla de DAINES roden meravellosament bé, tant si hi ha sorra tova com rocs, superrocs o el que sigui. A partir d'aquí podríem dir que començava realment l'etapa, quan encara quedaven 10 portets més per fer, sense comptar els que ja dúiem acumulats des de la sortida. Ha estat una mica dur, però ja no ens esperem res fàcil. A mesura que anàvem pedalant, anàvem comptant cims, amb pujdades molt pedregoses i algun força dret.
Les cames ja comencen a trobar un bon ritme i anem fent pim-pam, pim-pam, com en Guti. Després d'acabar l'últim coll hem baixat per una pista i hem entrat a una carretera. Hem pensat: "No pot ser; falten només 7 quilòmetres i ens fan anar per carretera? Alguna sorpresa ens deuen tenir preparada!" I, efectivament, així ha estat: es tractava d'una sorpresa no preparada, un nou company de viatge, un vent que bufava tan fort que semblava que alguna d'aquelles ràfegues ens havien de tombar i fer-nos anar a terra.
Finalment, 3 quilòmetres més per corriols, no fos cas que arribéssim massa sobrats de forces i tinguéssim una decepció. Hem tingut un pique amb una parella d'alemanys, però les majocames han decantat la balança cap al TEAM ARENYS DE MUNT!
Estem menys cansats que altres dies, però ens fa mal tota la carcanada, sense comptar el cul. Ara som a Worcester i fa força vent. Demà toca contrarellotge individual i sortim per ordre invers a la classificació. Ja ens fuetejarà el sol i la calor!
Posició avui masculina: 76. Classificació general: 96. Masculina 73. Total: 98

La pols fa que els mocadors quedin ben marrons fins abans d'anar a dormir. Aquí semblem els cremetes: crema per a les escaldades; crema abans de sortir a les parts més delicades; crema del sol i Radio Salil quan arribem. Fa tanta calor que les cremes són gels, ja que es fon tot del sol.
Si voleu seguir la cursa durant el matí, als controls de pas hi ha un sensor que fa que al moment quedi apuntat per internet el moment de pas: www.cape-epic.com/live/results2010.php
Fins demà!
Martí i Joan











dimarts, 23 de març del 2010

Cape Epic. 23.03.2010 3a etapa: Ceres-Ceres (120 km/2.280 m)


BONA ETAPA!


Hola a tothom una altra vegada.

Després de tots els tràngols viscuts durant aquests dies, ahir en Joan va sopar com un senyor! Va poder menjar normal (per a ell; per a mi va menjar mooooolt!).

Avui a la sortida la temperatura era força agradable. Hem sortit per la mateixa pista polsosa d'ahir i hi hem rodat durant els 3 primers quilòmetres. El senyor Joan, des de bon començament, ja ha fet una apretadeta, que ha durat fins al quilòmetre 120. Val a dir que avui ens han modificat l'etapa per problemes amb els propietaris, que han retallat el coll. A canvi, però, ens han afegit 5 km més, de manera que en total n'hem fet 120. Déu n'hi do! De sortida en Joan ja s'ha posat a tirar, i després de sortir de la sona de pols, hem anat per una pista molt rodadora. Llavors en Joan m'ha dit una cosa que m'ha tranquil·litzat molt: "Martí, vaig molt a gust avui!" Ens hem agrupat amb un pilot format per més o menys 30 corredors. Quan ha vingut la primera pujada ens hem quedat sols en Joan i jo amb uns companys veneçolans que són uns màquines i a qui els va molt la calor. D'altra banda, quan la pista s'ha anivellat, per darrere ja ens han anat pescant les locomotores. Van molt forts i roden moooooooolt ràpid. Però avui hem pogut anar pescant alguna roda perquè les nostres cames estaven prou bé, tot i que no ens podem engrescar perquè sempre hi ha sorpreses. I, efectivament, així ha estat! Després del segon coll ens esperava una pujadota tota plena de rocs solts. S'ha convertit en una ascensió dificilíssima, però hem vençut les adversitats i hem arribat a una carretera per la qual hem transitat al llarg de 2 km, fins que hem arribat al segon avituallament. A continuació, hem baixat per una pista abandonada i hem seguit rodant fins a arribar al peu de l'últim coll, més dur i encara amb més pedres que l'anterior, qua anava fent com un puja-i-baixa, fins que hem arrbat al peu de la muntanya. Allà ens esperaven 20 km plans, tot i que amb la desagradable sorpresa que s'hi anaven alternant bancs de sorra tova, que destrossen molt les cames, sobretot després de 100 km.


Estem molt contents. Hem arribat cansats, destrossats, però no desmoralitzats.

Pel camí hem anat trobant nens de color que t'acosten les mans perquè els les xoquem, com si nosaltres fóssim bons! "Pobrets!" diu en Joan. Avui alguns deuen haver fet festa de l'escola per veure'ns perquè anaven tots d'uniforme, amb la camisa blanca, i també anaven acompanyats d'algun professor.


Demà, més!

Martí i Joan


Posició de l'etapa: 63. Posició general total: 105. Posició general homes: 76

dilluns, 22 de març del 2010

OPEN NATURA EL VENDRELL, 07.03.2010

El passat diumenge, dia 7, Pare Noël i família vàrem anar a l’Open Natura que obre la temporada d’enguany, a la vila tarragonina d’El Vendrell. El dimecres abans de la prova ja s’havien tancat les inscripcions en arribar al tope establert de 800 bikers. Matinal fresqueta (l’any passat ja vàrem correr amb coulotte i maillot curts) que obligava a fer server l’equipació d’hivern ‘complerta’. Enguany, l’Ana, en Marc i jo voliem fer la llarga (46 km), peró en Marc va patir una caiguda poc abans de l’avituallament d’Albinyana, on es separaven les dues curses, i va decidir fer la curta, classificant-se en 16é lloc, de 209 bikers que van triar aquesta opció. L’Ana i jo vàrem fer la llarga en plan ‘tranquis’, acabant 420 i 421 de 555 participants que la van acabar. La Marina va fer la curta, fruïnt dels paissatges, potser l’única de la família que posa en pràctica l’ànim no competitiu d’aquestes pedalades.

Terreny molt pedregós, al qual no estem acostumats a les nostres contrades, hi havien trams on l’objectiu era clarament evitar la caiguda dels ‘empastes’, degut a les contínues sotregades.

Ja hem fet el primer pas dins aquest circuit, que, per poc que poguem, volem complertar aquest any. Ens servirà de preparació pel viatge amb alforjes d’aquest estiu, des del llac de Constanza a Alemanya, al Königssee (llac del rei), a prop de Salzburg, a Austria.

Cape Epic. 22.03.2010 2a etapa: Ceres-Ceres (120 km/1.625 m)


Avui ens hem llevat a les 5 del matí. Estàvem a 10º positius i feia molt de fred. Malgrat tot, hem hagut de seguir amb les rutines habituals. En primer lloc, hem anat a esmorzar (sembla que millor que ahir). Seguidament hem hagut de córrer a buidar, no fos cas que duguéssim massa pes i això ens impedís portar un bon ritme al llarg de l'etapa. Ja amb el pes ideal, hem anat cap a la sortida. Hem sortit de la graella B, a les 7 hores. Tothom surt a fons, i nosaltres també, però ens han fet sortir per una pista molt polsosa, tant que no veies el corredor del davant. Dúiem un bon ritme, tot i que a en Joan li està passant factura la mala jornada d'ahir amb les molèsties a l'estómac.

Quan el grup s'ha estirat una mica, hem entrat per corriols i ja no els hem deixat durant tot el dia. El xol ens ha ben castigat. Avui no hi havia núvols i d'ençà que el sol ha començat a estar alt hem patit una calor asfixiant. Els corriols i les trialeres, que en un primer moment ens han semblat la mar de divertits, s'han anat fent cada vegada més esgotadors i interminables. Tenim el cul ben baldat. Ens hem trobat davant de molts trams en què no podíem pedalar, ja que la sorra tova esmorteïa tota la inèrcia que dúiem quan hi entràvem. Ens costava trobar un ritme constant, un ritme que ens hauria ajudat a treure'ns quilòmetres de sobre. Però el terreny canviava constantment i es feia difícil trobar una cadència que ens anés bé en tot moment. Això ha fet que els darrers 20 quilòmetres se'ns fessin realment interminables.

Sabíem que això seria dur, i realment és dur. Aquí no ens regalen res. Afortunadament, hem acabat l'etapa i estem sans i estalvis, tot i que el cansament es fa notar, i tot just hem acabat la segona etapa. A veure si ens refem i podem seguir demà i els dies que vénen després. Em sap greu haver enganyat en Joan i haver-lo ficat en aquest sidral. Però tinc molta fe en ell i sé que no es donarà per vençut. És gran, en Joan. Jo l'animo tant com puc, però penseu que a mi tampoc no em sobra res.

El gran problema que tenim és que aquí la gent roda molt; més aviat vola, i nosaltres ens defensem més bé escalant. Però aquí el terreny és més aviat rodador.

També ens sembla que no ho estem fent gaire bé perquè estem envoltats de gent que té un gran nivell. Si veiéssiu els del darrere...!

És increïble la calor que fa aquí. Estem suant la cansalada. Avui han hagut d'allargar el temps límit a l'arribada perquè s'ha quedat molta gent enrere. Les temperatures extremes i la duresa de la prova han causat que hagin tingut lloc alguns abandonaments, sobretot per deshidratació. En l'etapa de demà hi ha hagut algun canvi. Un cim al qual havíem de pujar s'ha anul·lat perquè el propietari s'ha negat a donar pas a la prova. Això ha fet que s'hagi elaborat una ruta alternativa que ha fet augmentar el quilometratge de 100 a 120. El canvi de plans, no obstant, no implica --i ens ho han ressaltat molt-- que la tercera jornada hagi de ser menys dura per no pujar al cim; contràriament, serà tan dura com l'etapa d'avui.

Avui he caigut. Ha estat una caiguda sense conseqüències, ja que no m'he fet cap mal. En una trialera, per la qual baixava a poc a poc, la roda de davant m'ha quesat clavada i no s'ha desenganxat de terra. Com que hi ha aquestes pedres tan... emprenyadores...!

Finalment, també alguna nota agradable i que agraeixes és que quan acabes l'etapa, deixes la bici a l'arribada i allà te la renten i te'n fan el manteniment (ajustar frens, greixar, etc.). Com ho agraeixes! Quina organització!

Bé, i finalment avui m'ha trucat l'Elena Cots i he parlat per ràdio Arenys de Munt. Diu que demà al matí si voleu em podeu sentir, tot i que no sé a quina hora.

Resultat final: posició 104 de la nostra categoria; posició 117 de la general.

Gràcies, amics, pel vostre seguiment de les nostres peripecies.

Resistirem. Som d'Arenys de Munt!

Demà, més!

Crònica de Corró d´Amunt



El diumenge dia 21 es va cel.lebrar a la veïna població del Corró d´Amunt la segona prova de la Copa Catalana, Gran premi Massi Internacional.


Ja desde primera hora del matí, l´ambient era d´allò més gran. Hi havien molt equips d´arreu d´Europa que van aprofitar la proximitat de la prova de Banyoles amb aquesta per fer un mini "stage" a Catalunya, i això es notava.


El circuit era de poc més de 7 quilòmetres i era d´allò més dur amb constants canvis de ritmes, pujades i baixades molt pronunciades, trialeres tant de pujada com de baixada per seleccionar la tècnica dels participants. Tot el recorregut estava dins el bosc. Realment si estaves una mica fort, t´ho podies passar molt bé amb tant canvis de ritme i tant exigents.

Tot i els nervis i la tensió inicial, aquest diumenge estava més relaxat. Només sortir vaig poder col.locar-me a la part central del pilot sense gaires problemes i a diferència de Banyoles, aquí no es van formar taps. Mica en mica em vaig anar trobant millor i tot i no parar de castigar d´allò les cames amb tant canvi de ritme, aquestes em responien d´allò més bé.

A final vaig finalitzar les 3 voltes amb un temps de 1.16 hores amb un desnivell acomulat de 670 metres. Tot i acabar ben trinxat, les sensacions obtingudes van ser molt positives.

Finalment vaig crear la meta en la posició 73 de la general i en la psició 45 de m-30.

diumenge, 21 de març del 2010

Cape Epic. 21.03.2010. 1a etapa: Diemersfontein-Ceres (117 km/2.190 m)






Hola a tothom!



Amics, aquest matí ens hem llevat i hem anat a esmorzar a un bareto de la ciutat on començaven a servir esmorzars a les 8.00 hores. La mestressa s’ha compadit de nosaltres, ja que eren les 6.30, i ens ha fet un esmorzar que a primera vista resultava suculent i de disseny, amb un pa que semblava arrebossat i amb tot de complements que ens han obert la gana que no teníem. Quin desengany! Allò no era el que semblava; es tractava més aviat d’un àpat per omplir l’estómac abans d’anar a fer el turista, i no pas per anar a rodar 117 km en bicicleta per terreny desconegut i incert. I, que poc ens imaginàvem les conseqüències d’aquell àpat en aquell moment!

En el dia de l’etapa èpica de la Cape Epic, en Joan i jo ens hem situat a la línia de sortida abans de les 9. Com sempre vam fer a la Transalp, hem intentat buscar una bona posició per treure morralla de davant, com diu sempre en Joan, i per intentar cremar tota l’adrenalina acumulada arran de tots els nervis que hem passat durant aquests dies. De seguida, però, ens hem adonat que això no era moc de pav. Al llarg dels 117 km hem tingut algunes sorpreses i altres incidències que hem hagut d’anar superant. Per començar, la principal dificultat ha estat, sens dubte, el terreny. Al llarg de l’etapa, el terreny ha estat d’allò més divers i variat, amb pedres grosses com un puny, per acabar tornant-se en grava i després sorra de platja. Després, el terra es tornava més dur i de cop i volta rodaves per un caminet com els de casa, amb arbres als costats i algun corriol que et feia revifar. Les pujades no s’han fet eternes, però la calor, asfixiant a partir de les 11, les ha fet molt més pastoses i feixugues.

Després del segon avituallament, al km 60, en Joan ha començat a tenir unes fortes punxades a l’estómac i es trobava malament. En aquell moment l’esmorzar li ha vingut al cap! A partir d’aquest moment, hem anat passant com hem pogut, i ens costava molt acumular quilòmetres en aquest estat. Al quilòmetre 90, en Joan s’ha adonat que jo duia la bossa de sota el seient oberta i que ho havia perdut tot (patilla, càmera i eines). Sort que aquí hi ha de tot, perquè si una cosa està bé és l’organització.

En Joan ha anat fent pujades i baixades pel que fa a l’estat físic i anàvem tirant com podíem. El pobre Joan anava dient: “Estic mort!”. Quan faltaven 15 km per a la meta i ja cantàvem victòria, ens han ficat per una via de tren abandonada i durant 10 km hem patit un veritable martiri pedalant, ara drets ara asseguts i ara servint-nos de la mica d’inèrcia que anàvem aconseguint, per sobre d’unes travesses separades per trams de grava gruixuda. Hem sortit de la via quan faltaven 3 km per a l’arribada. Quin mal que ens feia tot!

Avui hem vençut, però la conclusió d’aquesta jornada és que la Cape Epic no serà gens fàcil. Patirem. I molt!

Resultat final: posició 74 de la nostra categoria; posició 101 de la general; 6 hores i 16 minuts. Estem contents. Molt contents. Ara mateix en Joan no es troba gaire bé, però tinc plena confiança que es recuperarà de seguida, oi, Joan?
Chip i Chop (Martí i Joan)

Esquiada en BTT diumenge passat



El passat diumenge en Santi, en Tendo i jo vam fer una sortideta.
Jo diria que era btt però va tenir una mica de tot: esquí de muntanya-bobsley, orientació, currant de forestals...
Els números van ser: un futimé d'hores, molts pocs kilòmetres i a uns segons de creuar-nos un cèrvol. Doneu una ullada a les fotos!
Des d'aquí recolzar als cracks que es desplacen a Banyoles i Sud Àfrica per fer conèixer el maillot de l'Arenys de Munt!

dissabte, 20 de març del 2010

Arriba la Cape Epic. La primera incidència

http://www.cape-epic.com/content.php?page_id=99&title=/Rider_Programme/



Aquest diumenge comença la gran cursa de 8 etapes que té lloc a l’altra punta del globus terraqüi: la Cape Epic. En Joan Majó i el presi, en Martí Anglas, no se l’han volgut perdre. Però, atenció: no sabem si el que ells volen serà el que realment passarà! Tot just arribar a Ciutat del Cap, han sentit els seus noms a través dels altaveus de l’aeroport enmig d’un munt de paraules inintel·ligibles a les seves orelles, poc habituades a la fonètica anglesa. En un primer moment s’han pensat que ja els anaven a buscar, però... no! Horrorrrrrrrrrrr! No havien arribat les bicis! Amb penes i treballs i amb el diccionari a la mà han acabat entenent el que els explicaven: les bicis no van ser embarcades a l’avió per un descuit, i quan a Barcelona se’n van adonar es va decidir que sortirien en el següent vol cap a Ciutat del Cap. Sembla que arribaran dissabte a les 2 AM i que els les portaran a l’hotel on s’està el duo meravelles (http://www.bakenhof.co.za/). Sí, sí, aquest és l’hotel on s’estan Chip i Chop aquestes primeres nits, ja que el dia l’aprofitaran per fer turisme. De fet, els turistes ja s’han començat a moure. Per començar, han anat a fer una volta de reconeixement –a peu, és clar— al lloc on dissabte han de fer el registre al matí i el briefing a la tarda. Després de dinar, i per foragitar les preocupacions i no pensar en el que passa en realitat, és a dir si les bicis arriben o no arriben, se n’han anat a fer per Ciutat del Cap el que encara no han fet per Barcelona: una volta en bus turístic. Com que no n’han tingut prou, s’han enfilat al funicular més espectacular i –cito textualment— acollonant, i han pujat al Table Mountain (http://tablemountain.net/#).

Per ser el primer dia a Sud-àfrica, sembla que Chip i Chop ja s’han començat a fer sentir. A l’Aeroport de Barcelona hi van conèixer dos possibles contrincants que duien les seves màquines molt ben empaquetades en unes caixes especials per transportar bicicletes. A ells també els va tocar la rifa. Esperem que els portin les bicis i no els facin patir. Si voleu consultar la pàgina oficial de la Cape Epic, cliqueu a l’enllaç del principi d’aquest escrit introductori del que serà, sens dubte, la crònica de dos cracs de la BTT –malgrat l’alt nivell físic i tècnic dels participants que corren amb ells—.

I per a qui encara no sàpiga en què consisteix aquesta gran prova, en poques paraules està explicat:

8 dies-8 etapes (una és una contrarellotge individual)

722 km

14. 635 m de desnivell positiu

1200 corredors


MOLTA SORT! Demà, més!

divendres, 19 de març del 2010

SORTIDA DE CARRETERA DIMENGE 21 DE MARÇ DE 2010

Quedem al Cruce de les 4 carreteres a les 7´30h.

Anirem fins a Sta. Fe, i si hi ha ganes farem la volta per Seva i tornarem per Coll Formic.

Rutometre:

Arenys de Munt, St. Celoni, Sta. Fe, St. Marçal, Seva, Coll. Formic, St. Mª de Palautordera, St. Celoni, Collsacreu, Arenys de Munt. Cerveseta al pavello.

120km. 5h. aprx.

MARXA DEL VI I EL CAVA.
Vilafanca del Penedes. 140km.

Tots els que veniu a fer la Marxa, Quedem al poligon d´Arenys de Munt. A les 5´15h.

dimecres, 17 de març del 2010

SORTIDA CARRETERA DISSABTE 20 MARÇ


Quedem a l'ateneu d'arenys de mar a les 8:00h puntuals!!

La sortida serà:ARENYS DE MAR, MATARÓ, ARGENTONA, COLL PARPERS, STA.AGNÈS DE MALANYANES, CARDEDEU, LLERONA, CORRÓ D'AMUNT, CÀNOVES, ST.ANTONI DE VILAMAJOR, STA.MARIA DE PALAUTORDERA, FOGARS DE MONTCLÚS, IL MORTIROLO, FONTMARTINA, LES ANTENES, CAMPINS, ST.CELONI, VALLGORGUINA, COLLSACREU, ARENYS DE MUNT!


120KM APROX.

4:30 APROX

dimarts, 16 de març del 2010

URGENT

AVÍS URGENT

EL SEGON MAILLOT NOMÉS TE EL COST DE 10€ SI LA QUOTA DE SOCI ÉS FAMILIAR

Sol·licitud del nou Maillot

En el link que teniu  a la dreta de la vostra pantalla, accediu a un apartat de soci, actualment només teniu acces a demanar el maillot del soci i altres complementaris;  em comenta en Martí Anglàs, que els preus son els següents
1 maillot (soci) cost 0 (només es pot demanar 1)
2n maillot  cost 10€  (només es pot demanar 1) i només si la quota de soci es familiar
3r maillot en endevant cost inicalment de 30€, aquest preu està condicionat segons els descomptes que ens facin per demanda.

L'accés ha de ser amb el dni amb lletra i tot seguit. Si algú no pot accedir, vol dir que tenim malament el dni o no el tenim,  en aquests casos o si per alguna raó no podeu accedir-hi i per fer-ho més àgil envieu-me un correu electrònic a  olizam@gmail.com  amb el vostre nom i dni, mirarem la base de dades que no hi hagi cap error i us contestarem com màxim en 24 hores

Félix

dilluns, 15 de març del 2010

Crònica de BANYOLES




El diumenge dia 14 es disputava a Banyoles la primera cursa del Gran Premi Massi-Copa Catalana 2010 juntament amb l´Open d´Espanya btt.




Uns dels reptes que tenia aquesta temporada era participar en alguna prova del campionat català, doncs em vaig llençar a la piscina de cap; Open d´Espanya més gran premi internacional de la talla de Absalon, Hermida i demés.




De bon matí, l´ambient al costat del llac era dels que fan afició. Però la preocupació general era l´estat del circuit, ja que la gran quantitat de fang enduria encara més el circuit; un xip-xep que et feia baixar moltes vegades de la bici i empènyer amunt.




Els nervis i la tensió era ben presents a les cares dels corredors. La veritat es que la meva situació era una mica d´anar a veure-les venir.


Només sortir, va quedar demostrat que tots érem rivals de tots i que els colzes aquí si es feien servir. Comences a pedalar, però no saps si tens prou ritme. Llavors un et talla la traçada. De cop hi ha un tap i tots peu a terra. Tens unes sensacions incòmodes; no trobes el teu lloc. Un altres cop el peu a terra; collons quin fangueix.


De cop, una persona del públic diu: " Ei, aquest noi de l´Arenys de Munt, vinga nano!!" Em vaig quedar gelat. Una mica més endavant es torna a repetir la situació.


Totes aquelles sensacions tan incòmodes semblen desaparèixer; Estic al Gran Premi Internacional SuperPrestigi Massi i la gent reconeix el mallot que porto. Continuo pel circuit i la història es repeteix una vegada i una altra; sempre apareixia una veu entre al públic reconeixent el teu club i el teu poble i donant aquells ànims que no deixeries d´agraïr.




Per sobre de tots els resultats, el que em va marcar molt va ser que en un lloc tant llunyà i amb tanta quantitat de gent, portant el mallot de l´Arenys de Munt em vaig sentir com a casa.




Cada vegada estic més orgullós de portar aquest mallot.

diumenge, 14 de març del 2010

SORTIDA BTT DIUMENGE 14 MARÇ

Hem sortit a 2/4d 8 del mati de la font direccio Subirans pujem per can Colomer fins arribar a Collsacreu , primers obstacles.Travessem la urbanitzacio i primeres cares de incredulitat,quina destrossa, flipant, no hi ha arbre sencer.Continuem direccio Cal Peraira comencem a trepitjar neu,cada cop n’hi ha mes. Girem cap el puja i baixa impossible, continuar hi ha molta neu i arbres trencats. Girem i pujem pel fondo de Cal Peraira fins arribar a la pista que puja d’Olzinelles .En XAVI decideix anar direccio Sant Marti i tots el seguim, com no?.Quin desastre no pudem ni pedalar 10 metres seguits. Molta neu, molta, molta. Molts arbres trencats, molts, molts, pero nosaltres endavant.Arribem a la pista que puja de Sant Celoni aquí ja ha passat una maquina, anem a fondo fins a Sant Marti. Parem per fer un café,estem morts de fred .Son les 10 del mati .(normalmente tardem uns ¾ ) es flipant .Estem morts de fred i cansats .Seguim direccio l’esplai fem uns 500 metres i a la maquina se li acaba el pressupost ,no pudem continuar.Tornem a girar i decidim anar per la pista de Sant Celoni fins a cal Arabia.Un cop arribem a la cruïlla ja veiem que no podem i continuem fins als bombers de Sant Celoni . Un troç de carretera fins a l’entrada de Sant Celoni girem direccio Olzinelles. Agafem el lateral de la masia gran per pujar per un GR direccio Vallgorguina. Tornem a trobar obstacles pero no tants.Un cop travessem el poble intentem pujar pel camp de futbol cap a la casa nova.Arribem a l’última casa de Vallgorguina i sorpresa la maquina altre cop sense pressupost . Torna el desastre, ara no hi ha neu, pero tampoc hi ha cap arbre sencer. Tenim que fer cadena(passar obstacle sense bici i anar agafant les bicis al company) per anar avançant ,ja no podem mes. Ara toca camp atraves, a la fi arribem a la casa nova .Son les 12:15.Ara anem cap a Collsacreu per baixar per les esses de Can Colomer. Arribem a la riera de Sobirans i cap a Arenys de Munt, que falta gent.

Btt pur i dur.

49km totals
3 hores 34 minuts pedalant o empenyent la burra.
5 hores totals

dissabte, 13 de març del 2010

SORTIDA "B" DIUMENGE 14 DE MARÇ

Aquest diumenge la sortida B no està definida:

Ens trobem a l'Ateneu d'Arenys de Mar a les 7:45 h
La sortida serà a les 8:00 i ja la definirem entre tots serà una sortida nivell mig de 2 o 3 horas

divendres, 12 de març del 2010

SORTIDA DE CARRETERA DIUMENGE 14 DE MARÇ DE 2010

Quedem a les 7h. a l´Ateneu per sortir a les 7´15h.

La ruta serà la següent:

Arenys de Munt, Arenys de Mar, Mataró, Argentona, Parpers, Granollers, Llerona, l´Ametlla, Bigues, St. Feliu de Codina, St. Miquel del Fai, Alt del Mirador, Centelles, Balenya, Seva, Coll Formic, St. Mª de Palautordera, St. Celoni, Vallgorguina, Collsacreu, Arenys de Munt. Cerveseta al Pavello.

140km. 5h. aprx.

dimecres, 10 de març del 2010

SORTIDA DE CARRETERA DISSABTE 13 DE MARÇ


Quedem a l'ateneu a les 7:50 puntuals! hee Alejandrooo!!!!

La sortida serà:ARENYS DE MAR, ST.POL, MALGRAT, BLANES, LLORET DE MAR, TOSSA DE MAR, COLL DE ST. GRAU, TORNEM A BAIXAR, TOSSA DE MAR, LLORET DE MAR, BLANES, MALGRAT, ST.POL, ARENYS DE MAR!


130KM. APROX.

4:30 APROX.

dilluns, 8 de març del 2010

9è GRAN PREMI BTT DE LA SELVA

Aquest diumenge va tenir lloc l'última cursa que tancava la novena edició del Gran Premi Btt de la Selva. En total consta de 5 curses i puntuen les quatre millors. De les quatre disputades fins llavors (Maçanet de la Selva, Vilobí d'Onyar, Riudarenes, Bescanó) només vaig poder assistir a les tres darreres, pertant, sí o sí havia d'anar a fer l'última.


Aquesta ubicada a Sant Hilari Sacalm, i catalogada per una dificultat extrema, és la més dura. Així que amb en Majó vam anar a fer-hi camí. Tot i que amics nostres que ja l'havien feta ens van avisar, fins que no vam estar sobre el terreny no ho vam poder comprovar.


A les 9H vam passar per sota l'arc de sortida i no va ser fins passades 7 hores llargues que el tornàvem a creuar. I pensareu sí que era llarg el circuit, potser de 100km? Doncs no. Tan sols 42 km però el més durs que he fet en la meva vida. El circuit constava de combinació de trams de pista, amb corriols, i passos oberts a través del bosc. La major part d'ells impracticables pel meu nivell, en els quals vaig fer més braços que cames al haver de carregar amb la bicicleta.

Només vaig poder aguantar, GRÀCIES al meu gran acompanyant, en Majó, que m'animava constantment. Potser pujava a 5-7 km/H però ell em deia que anava molt bé que duia un bon ritme. I després de la fatiga que se m'anava acumulant per estar poc habituada a carregar amb el pes de la bicicleta, de només veure pedra i més pedra, i no saber ni a on posar els peus, potser sí que tenia raó. De no sé així hagués abandonat perquè em superava, i se'm feia molt pesat no poder pedalar amb continuïtat. Encara em falta nivell per afrontar curses d'aquest tipus.


Però com totes les coses, es va acabar i vam poder superar els 42Km plantejats. Passades les quatre arribàvem i ja només quedava molt poca gent. Allà, vam trobar cares conegudes de les darreres curses, com l'Ada i el Santi que ens felicitar per haver pogut acabar-la, i em van arrencar un somriure, que en aquells moments estava KO. I després amb la Sina, que es va estar esperant fins que arribéssim, felicitar-la perquè va participar però en la versió de marxa a peu, i també va patir amb el terreny. I per mi una bona botifarra amb pa amb tomàquet i un plat d'arròs per en Majó, que va entrar d'allò més bé, que amb el que havíem passat ens ho vam ben guanyar.


I després de tot, amb la constància i sumant punts, vaig finalitzar en 2a posició de la classificació general de fèmina.


Agraïr els meus companys, Lluís, Patiño, Francesc, la Noe i en Jaume, l'Ada i en Santi, entre altres, que m'han anat animant a pedalar i així anar acumulant km per millorar mica en mica. A tots gràcies.


A tu Majó, t'escric una línia, per la paciència que vas tenir, i per com vas veure que patia i no vas deixar que m'enfonsés moralment. Ara ja en tenim un altre per explicar.


I ja per acabar: Sant Hilari, Sant Hilari, VISCA qui l'acabi!!!!!!!!!!!!!!!!!












diumenge, 7 de març del 2010

SORTIDES DIUMENGE 7 MARÇ

SORTIDA DIUMENGE DIA 7 DE MARÇ

Avui hem fet la ja tipica pedalada familiar, popular per petits i grans. Ens hem trobat a les 8 del mati a la part alta de la eixample per començar a muntar tot el “tinglado” . circuit infantil ,cafetera, brases ,taules ……
Al voltant d´3/4 de 10 hem fet cami cap a can jalpi.Hem pujat per l’avinguda Panagall , baixada pel carrer Sant Antoni, travessant la riera per baixar pel carrer de les flors i arrivar a la plaça de l’esglesia. Seguim baixant, ara pel carrer vell ,carrer olivera ,carrer d’ Enric Morera,passeig de Can Jalpi, plaça del arbre de Guernica.
Passeig dels arbres ,portalada,i tot amunt fins a la masoveria per fer un petit avituallament per agafar forces per arribar un altre cop a la eixample . Ara tot el que hem fet de baixada toca pujar .
Al arribar ja teniem preparat un bon entrepa de buti , beguda i un obsequi per tothom i tot de franc (aixo es la ostia) i tot gracies a la col.laboració de la breda de la eixample i el club ciclista, proteccio civil i policia local.
Segons la organització han assistit uns 150 ciclistes.


SORTIDA DE BTT DIA 7 DE MARÇ

SORTIDA PER ESTIRAR LES CAMES

Ens em trobat al voltant de les 4 de la tarda. Hem baixat fins Arenys de Mar per anar pel passeig fins arribar al port Balis. Un cop allà, tot pujada fins arribar a Llavaneres. Travessem el poble, pujar fins quasi be a la hipica, girem a l’esquera per pujar per Santa Monica, un cop a dalt girem a la dreta direccio Rupit .Un cop hem arribat a Rupit seguim direccio al Corredor per intentar pujar pels misteris. Un cop allà concentracio a tope, i merda! un altre cop he fet un peu (ostia)
Un cop a dalt girem i tornem. Ara els baixem (els misteris) arribem a Rupit i pujem per un senderillo fins arribar a la pedra de la ferradura. Un cop allà tot baixada passant per el senderillo del xurribikers i arribem a la urbanització de Torrentbo, la travessem passant pel coll del pollastre i baixada pel circuit de les 3 hores de Can Jalpi, la riera i cap a casa.

KILOMETRES TOTALS: 37
TEMPS TOTAL :2:20
I DOS “PINXASOS”

PD. La setmana que ve la sortida si que serà a 2/4 de 8 des de la font.Per més informació i suggerències podeu escriure algun comentari.

divendres, 5 de març del 2010

SORTIDA DE CARRETERA DIUMENGE 7 DE MARÇ DE 2010

Quedem a l´Ateneu a les 7h. per sortir a les 7´30h.

La sortida serà la següent:
Arenys de Munt, Arenys de Mar, Mataró, Masnou, Font de Cera, La Roca, Papers, Mataró, Ctra. de Mata, St. Cebrià. Esmorzar de Forquilla i gabinet.

90km. 3´30h. pedalant. 2h de sobretaula.

RUTES DE CARRETERA DE VETERANS MARÇ 2010

Diumenge 7 de març de 2010:hora de sortida: 7´30h. Recorregut 90km. 3´30h. aprx.
Arenys de Munt, Arenys de Mar, Mataró, El Masnou, Alella, Font de Cera, La Roca, Parpers, Mataró, Ctra. de Mata, Arenys de Munt, St. Cebrià.

Diumenge 14 de març de 2010: Hora de sortida 7h. Recorregut 140km. 5h. aprx.
Arenys de Munt, Arenys de Mar, Mataró Argentona, Parpers, La Roca, Granollers, Llerona, L´Ametlla, Bigues, St. Feliu de Codina, St. Miquel del Fai, Alt del Mirador, Centelles, Balenya, Seva, Coll formic St. Celoni, Collsacreu, Arenys de Munt.

Diumenge 21 de març de 2010: Hora de sortida 5h. Recorregut "Marxa del Vi i el Cava" (Vilafranca del Penedes). Ruta Alternativa per els que no vagin a la Marxa. La Volta a Ossor. 137km. i hora de sortida 7´30h.

Diumenge 28 de març. Hora de sortida: 7h. 155km 6h. aprx.
Arenys de Munt, Tordera, Hostalrich, Arbucies, Coll del Ravell, St. Marçal, Sta. Fe, Turo de l´home, st. Celoni, arenys de Munt.

"SORTIDA ATIPICA, divendres 12 a les 15h. SORTIDA DE VETERANS AMB BTT. 20km. 4h aprx.

dimecres, 3 de març del 2010

PEDALADA INFANTIL

Hola a tots,
recordeu que aquest diumenge té lloc la PEDALADA INFANTIL en el marc de la Breda de l'Eixample. Com sempre amb punt de sortida i arribada a la Riera, amb baixada fins a Can Jalpí, galetones i tornada amunt. Hi haurà un circuit d'obstacles en el punt de sortida / arribada i butifarra pels participants.
Aquesta pedalada està oberta a tots, petits i grans.
Com sempre serà ben rebut un cop de mà per muntar el circuit, acompanyar el grup...
Esperem que ens fagi un molt bon dia i que s'animi molta gent a participar!
Fins diumenge!

dimarts, 2 de març del 2010

SORTIDA CARRETERA DISSABTE 6 MARÇ


Quedem a l'Ateneu a les 7:30h. puntuals!!

La sortida serà:ARENYS DE MAR, ST.POL, ST.SUSANA, TORDERA, CAL COIX, SILS, RIUDARENES, ST.COLOMA FARNERS, ANGLÈS, OSOR, ST.HILARI SACALM, ARBÚCIES, COLL DE NORRI, BREDA, ST.CELONI, VALLGORGUINA, COLLSACREU, ARENYS DE MUNT!


137 KM. APROX.

4:30H APROX.