Aquests no som nosaltres, però així us feu una idea del que veiem. És que els de davant de tot són els que xupen més càmera.
Hola, companys!
Ja ens torneu a tenir aquí. Avui hem finalitzat satisfactòriament la 4a etapa d'aquesta duríssima Cape Epic 2010.
Aquest matí hem sortit del campament de Ceres per dirigir-nos cap a Worcester. Per això, hem hagut de portar la bossa amb tot el nostre equipatge a l'organització perquè ens la portessin a l'altre campament.
Hem sortit per carretera, amb una forta rampa inicial d'uns 2 km. A continuació, hem baixat a una velocitat trepidant durant 8 quilòmetres més, quan, de cop i volta, hem deixat la carretera per enfilar-nos per una pista pedregosa (per variar) on tots els canvis de les bicis dels participants han patit de valent, ja que les pedres anaven picant els pinyons, crec, crec, catacrec. Hem fet una forta pujada per la qual era difícil trobar una posició còmoda a causa de la multitud de corredors que érem. A continuació, hem fet uns quants quilòmetres per corriols de puja-i-baixa mooooolt divertits. En baixar per l'altre costat de la muntanya hem passat per una població on començaven uns quilòmetres molt rodadors que en Joan i jo hem salvat com hem pogut, ja que aquesta colla de DAINES roden meravellosament bé, tant si hi ha sorra tova com rocs, superrocs o el que sigui. A partir d'aquí podríem dir que començava realment l'etapa, quan encara quedaven 10 portets més per fer, sense comptar els que ja dúiem acumulats des de la sortida. Ha estat una mica dur, però ja no ens esperem res fàcil. A mesura que anàvem pedalant, anàvem comptant cims, amb pujdades molt pedregoses i algun força dret.
Les cames ja comencen a trobar un bon ritme i anem fent pim-pam, pim-pam, com en Guti. Després d'acabar l'últim coll hem baixat per una pista i hem entrat a una carretera. Hem pensat: "No pot ser; falten només 7 quilòmetres i ens fan anar per carretera? Alguna sorpresa ens deuen tenir preparada!" I, efectivament, així ha estat: es tractava d'una sorpresa no preparada, un nou company de viatge, un vent que bufava tan fort que semblava que alguna d'aquelles ràfegues ens havien de tombar i fer-nos anar a terra.
Finalment, 3 quilòmetres més per corriols, no fos cas que arribéssim massa sobrats de forces i tinguéssim una decepció. Hem tingut un pique amb una parella d'alemanys, però les majocames han decantat la balança cap al TEAM ARENYS DE MUNT!
Estem menys cansats que altres dies, però ens fa mal tota la carcanada, sense comptar el cul. Ara som a Worcester i fa força vent. Demà toca contrarellotge individual i sortim per ordre invers a la classificació. Ja ens fuetejarà el sol i la calor!
Posició avui masculina: 76. Classificació general: 96. Masculina 73. Total: 98
La pols fa que els mocadors quedin ben marrons fins abans d'anar a dormir. Aquí semblem els cremetes: crema per a les escaldades; crema abans de sortir a les parts més delicades; crema del sol i Radio Salil quan arribem. Fa tanta calor que les cremes són gels, ja que es fon tot del sol.
Si voleu seguir la cursa durant el matí, als controls de pas hi ha un sensor que fa que al moment quedi apuntat per internet el moment de pas: www.cape-epic.com/live/results2010.php
Fins demà!
Martí i Joan
2 comentaris:
Ei companys!!!! Una abraçada ben forta!! Penseu que tot el Club està ben atent a les vostres africano-pedalades!!
Molts ànims i canya, que cada vegada que menys. Segur que el pitjor ja ha passat. Ara ja esteu adaptats i "només" heu de pensar en exprimir aquestes cametes!!
Molta sort!!!
jeje! que bo!!ja m'imagino a en Joan alla picat amb els dos alemanys aquets a fondo!!
molt bè chip molt bè chop!!!
Marti com tens el culet?? jijiji!!
Dema la crono nois! apa ja sabeu...
gaaaa sssss aaaa ffff oooo nn dd uuuuuuu!!!
Publica un comentari a l'entrada