Cape Epic. 23.03.2010 3a etapa: Ceres-Ceres (120 km/2.280 m)

BONA ETAPA!

Hola a tothom una altra vegada.

Després de tots els tràngols viscuts durant aquests dies, ahir en Joan va sopar com un senyor! Va poder menjar normal (per a ell; per a mi va menjar mooooolt!).

Avui a la sortida la temperatura era força agradable. Hem sortit per la mateixa pista polsosa d'ahir i hi hem rodat durant els 3 primers quilòmetres. El senyor Joan, des de bon començament, ja ha fet una apretadeta, que ha durat fins al quilòmetre 120. Val a dir que avui ens han modificat l'etapa per problemes amb els propietaris, que han retallat el coll. A canvi, però, ens han afegit 5 km més, de manera que en total n'hem fet 120. Déu n'hi do! De sortida en Joan ja s'ha posat a tirar, i després de sortir de la sona de pols, hem anat per una pista molt rodadora. Llavors en Joan m'ha dit una cosa que m'ha tranquil·litzat molt: "Martí, vaig molt a gust avui!" Ens hem agrupat amb un pilot format per més o menys 30 corredors. Quan ha vingut la primera pujada ens hem quedat sols en Joan i jo amb uns companys veneçolans que són uns màquines i a qui els va molt la calor. D'altra banda, quan la pista s'ha anivellat, per darrere ja ens han anat pescant les locomotores. Van molt forts i roden moooooooolt ràpid. Però avui hem pogut anar pescant alguna roda perquè les nostres cames estaven prou bé, tot i que no ens podem engrescar perquè sempre hi ha sorpreses. I, efectivament, així ha estat! Després del segon coll ens esperava una pujadota tota plena de rocs solts. S'ha convertit en una ascensió dificilíssima, però hem vençut les adversitats i hem arribat a una carretera per la qual hem transitat al llarg de 2 km, fins que hem arribat al segon avituallament. A continuació, hem baixat per una pista abandonada i hem seguit rodant fins a arribar al peu de l'últim coll, més dur i encara amb més pedres que l'anterior, qua anava fent com un puja-i-baixa, fins que hem arrbat al peu de la muntanya. Allà ens esperaven 20 km plans, tot i que amb la desagradable sorpresa que s'hi anaven alternant bancs de sorra tova, que destrossen molt les cames, sobretot després de 100 km.

Estem molt contents. Hem arribat cansats, destrossats, però no desmoralitzats.

Pel camí hem anat trobant nens de color que t'acosten les mans perquè els les xoquem, com si nosaltres fóssim bons! "Pobrets!" diu en Joan. Avui alguns deuen haver fet festa de l'escola per veure'ns perquè anaven tots d'uniforme, amb la camisa blanca, i també anaven acompanyats d'algun professor.

Demà, més!

Martí i Joan

Posició de l'etapa: 63. Posició general total: 105. Posició general homes: 76