9è GRAN PREMI BTT DE LA SELVA

Aquest diumenge va tenir lloc l'última cursa que tancava la novena edició del Gran Premi Btt de la Selva. En total consta de 5 curses i puntuen les quatre millors. De les quatre disputades fins llavors (Maçanet de la Selva, Vilobí d'Onyar, Riudarenes, Bescanó) només vaig poder assistir a les tres darreres, pertant, sí o sí havia d'anar a fer l'última.


Aquesta ubicada a Sant Hilari Sacalm, i catalogada per una dificultat extrema, és la més dura. Així que amb en Majó vam anar a fer-hi camí. Tot i que amics nostres que ja l'havien feta ens van avisar, fins que no vam estar sobre el terreny no ho vam poder comprovar.


A les 9H vam passar per sota l'arc de sortida i no va ser fins passades 7 hores llargues que el tornàvem a creuar. I pensareu sí que era llarg el circuit, potser de 100km? Doncs no. Tan sols 42 km però el més durs que he fet en la meva vida. El circuit constava de combinació de trams de pista, amb corriols, i passos oberts a través del bosc. La major part d'ells impracticables pel meu nivell, en els quals vaig fer més braços que cames al haver de carregar amb la bicicleta.

Només vaig poder aguantar, GRÀCIES al meu gran acompanyant, en Majó, que m'animava constantment. Potser pujava a 5-7 km/H però ell em deia que anava molt bé que duia un bon ritme. I després de la fatiga que se m'anava acumulant per estar poc habituada a carregar amb el pes de la bicicleta, de només veure pedra i més pedra, i no saber ni a on posar els peus, potser sí que tenia raó. De no sé així hagués abandonat perquè em superava, i se'm feia molt pesat no poder pedalar amb continuïtat. Encara em falta nivell per afrontar curses d'aquest tipus.


Però com totes les coses, es va acabar i vam poder superar els 42Km plantejats. Passades les quatre arribàvem i ja només quedava molt poca gent. Allà, vam trobar cares conegudes de les darreres curses, com l'Ada i el Santi que ens felicitar per haver pogut acabar-la, i em van arrencar un somriure, que en aquells moments estava KO. I després amb la Sina, que es va estar esperant fins que arribéssim, felicitar-la perquè va participar però en la versió de marxa a peu, i també va patir amb el terreny. I per mi una bona botifarra amb pa amb tomàquet i un plat d'arròs per en Majó, que va entrar d'allò més bé, que amb el que havíem passat ens ho vam ben guanyar.


I després de tot, amb la constància i sumant punts, vaig finalitzar en 2a posició de la classificació general de fèmina.


Agraïr els meus companys, Lluís, Patiño, Francesc, la Noe i en Jaume, l'Ada i en Santi, entre altres, que m'han anat animant a pedalar i així anar acumulant km per millorar mica en mica. A tots gràcies.


A tu Majó, t'escric una línia, per la paciència que vas tenir, i per com vas veure que patia i no vas deixar que m'enfonsés moralment. Ara ja en tenim un altre per explicar.


I ja per acabar: Sant Hilari, Sant Hilari, VISCA qui l'acabi!!!!!!!!!!!!!!!!!