Sortida desde Andalo i arribada a Riva del Garda.
Distància de 60.59 km i una alçada de 1.451 metres.
Distància de 60.59 km i una alçada de 1.451 metres.
Finalment l´aventura ja s´ha acabat.
Avui s´ha posat punt i final a l´edició 2009 de la Transalp amb una etapa més curteta, però sobretot no tant exigent.
L´intenció d´en Martí, però sobretot d´en Joan avui era acabar la cursa. Després de la caiguda patida ahir per en Joan i tal i com hi havia quedat el braç de pelat i cremat, l´objectiu era conservar el màxim per arribar a meta pedalant. S´ha de valorar molt el sobresforç que ha hagut de fer el nostre estimat joan, ja que estava realment tocat. Tot i el dolor que patia, el coratge i valor han pogut més i l´han fet avançar metre a metre.
Com sempre, l´etapa d´avui també ha estat molt accidentada. Desconeixem una mica les edicions anteriors de la Transalp, però aquest any hi ha un gran nombre d´accidents i en moltes ocasions greus; ja no era tant extrany trobar gent a la coneta tapada amb la manta tèrmica i el suero posat, o veure gent a terra inmòbil i l´helicòpter acostant-se.
Suposo que la fatiga acomulada fa que els reflexes i la concentració no sigui la mateixa del primer dia. Això sumat a la motivació d´esgarrapar segons, fan una suma molt perillosa.
Al final en Joan i en Martí han aconseguit arribar amb un temps de 3 hores i 45 minuts i en la posició 114. En la classifició general ha assolit una excel.lent 74 posició final.
Aquets giris han tingut sort que en Joan va voler provar el vostre asfalt, perquè sinó us haguéssin posat les piles, patateros.
Deixant a banda la classificació, el més important és haver aconseguit acabar unes de les proves més dures del planeta. Suposo que la satisfecció personal dels nostres intrèpits corredors és tant gran com la felicitació que els hi enviem desde el nostre club.
Martí i Joan, ja teniu un somni a les vostres mans, disfruteu el moment, campions!!!
P.D.: Joan, recuperat ben aviat.
9 comentaris:
Felicitats campions!!! No esperavaba menys de vosaltres!!
Ha estat una prova molt dura però alhora molt bonica.Llàstima de la caiguda,però fins i tot així ho em aconseguit.
MOLTISSIMES gràcies a tots els que ens heu seguit.
I una abraçada molt forta al meu estimat amic David.
Joan, ha estat un plaer rodar amb tu, cuidat molt.
Sou collonuts! i uns crack's! espero que ageu disfrutat molt per els alps i que ageu disfrutat de les burres noves, Joan recuperat aviat i gas a la burra!
Felicitats als dos!! i a les dones!!que us feien tota la feina de suport!
Ha estat un plaer acompanyar aquests dos cracks en aquesta fantàstica volta com a suport i assistència. Hem de dir que l'organització de la prova és fantàstica, malgrat que no sempre hem pogut disposar d'aigua i electricitat a l'autocaravana (sabeu què és a l'estiu estar 3 dies sense poder-te dutxar?). Hem conegut gent molt maca. Des d'aquí envio una abraçada molt forta a tots els amics de TONA, en Víctor, en Xevi, en Josep Roma, en Pep i en Jordi!! TENIM ELS VOSTRES MALLOTS I LES MEDALLES!!
Gràcies a tots els que heu seguit aquesta aventura. Vull felicitar a en Joan especialment pel valor que ha tingut, per l'empenta que ha demostrat i perquè és una gran persona que no s'escaqueja mai de res i sempre està allà col·laborant en tot el que pot. No dic gaire d'en Martí perquè no queda bé que el lloï jo, oi? En tot cas, un petó de part dels seus fills, l'Arnau i l'Ester, i meva.
Rut
Hola a tots!!!
Primer de tot gràcies a tots els que heu seguit les nostres evolucions (telefònicament o de pensament)!!
Martí, el plaer ha estat meu, a part de gran persona ets un excel·lent company de bici!!!
Rut, gràcies pels elogis, vosaltres sou una família estupenda i tant la Núria com jo ens ho em passat molt bé!!
Aclarir que en Martí i jo nomès haviem de pedalar amb totes les nostres forces, però el que realment té molt de mèrit es el que han fet la Rut i la Núria, des d'aqui, moltissimes gràcies, sou unes cracks!!!!
L'Arnau i l'Ester també hi han posat el seu granet de sorra!!!
En referència a la meva caiguda, estic bé, només haurè de descansar mes dies dels que voldria, que hi farem!!!
Records a tothom!!
GRÀCIES DAVID!!!!!!!!!!
Per trucar-nos cada dia
Per interessar-te de com ens havia anat cada etapa
Per escriure aquestes croniques tant guapes
Pels anims que ens donaves
En definitiva gràcies per tot!!
Una abraçada molt forta
Amunt i avall, cap aquí cap allà, però ens n'hem sortit, gràcies a la Rut per l'empenta que té en fer les coses i l'esforç que ha fet per portar l'autocaravana. Més d'un dia per arribar al poble de destí vam haver de circular per carreteres de ports de muntanya amb uns precipicis al costat que feien respecte i a més tan estretes que no tenien ni les ratlles pintades.
Felicitar en Martí i en Majó per haver aconseguit el seu objectiu i per la seva perseverància per acabar-la. Sou uns cracks!! I a tu Martí per trobar els objectes que en Joan va anar perdent durant la caiguda i fer-li els primers auxilis, el dia que et cansis d'arreglar cotxes pots passar-te a infermer que ho vas fer molt bé, amb la cinta americana a la mà seràs el rei!!!jejeje!!
Em quedaran molts records bonics d'aquestes vacances, com l'aigua "frizzzzzante", les entretingudes sardines, les històries d'en TEO, els cants de l'Ester emulant la flauta màgica, l'agilitat de l'Arnau a sobre el patinet, les piscines de Brixen (allò sí que eren piscines!!!), els gelats econòmics (2 boles 1 euro, i a més eren boníssims!), les tardes divertides que ens feien passar els companys de Tona, les olors de ceba de la caravana (bé potser això no és un bon record, li preguntarem a en Martí què en pensa)... en fi unes vacances que no oblidaré!!!
Agraïts amb en Joan a la família Anglas-Graupera per la seva companyia, encant i amabilitat.
I a tu també David que gràcies a en Jordi (amic de Tona) que ens deixava el seu portàtil anàvem seguint les teves cròniques, molt currades, detallades i agradables de llegir. Al igual que en Martí, t'animo a dedicar-te a periodista si un dia vols canviar de feina, és clar!! ;)
I ara a pedalar per recuperar aquests dies de relax i preparar la Cerdanya, records a tots i a totes!!!!!!!!!!!!!
Núria! T'he de dir que avui a la taula hi trobarem l'"acqua frizzante" esperada, evocarem aquests dies i agafarem un "pedorro" de bombolles!
Gràcies a tots per les vostres paraules. Em vaig oblidar de dir una cosa molt important, i és que sense un copilot com la que jo duia que em deia "ara gira a la dreta", "no miris a baix", "condueix pel mig i ja es decantaran"... la cosa hauria estat molt més complicada, la veritat.Una cosa sí que hem après, però, que és a llegir mapes, oi? La cosa es complicava quan havíem de girar i desfer el camí que havíem fet perquè ens havíem saltat la sortida cap a... on sigui. Però al final, tot queda en anècdotes que ens fan riure, oi? Reconec que a vegades em vaig posar molt nerviosa, però també us puc dir que ara ja no hi ha tràiler que se'm resisteixi, ja em veig amb cor de conduir qualsevol cosa (Núria, amb tu de copi, eh!).
Fins al vespre!
L'últim comentari no l'ha escrit el presi, l'he escrit jo, però no m'he adonat que estava en el seu compte!
Coses de parella!
Rut
Publica un comentari a l'entrada