XIII 3 h de Resistència

Ja estan obertes les inscripcions a les XIII 3 h de Resistència

diumenge, 20 de juny de 2010

QUEBRANTAHUESOS 2010 CRONICA

Per fí, va arrivar el dia esperat. Tots preparats, per afrontar el repte de la "Quebranta".

Dissabte 19 de juny. A les 7h. ja estavem tots en la linea de sortida.
En principi el dia seblava bo. Una mica de fred ( 7graus), pero amb sol. Peró en el transcurs de la prova res mes lluny de la realitat.
Va ser un dia dur durisim. Plovent des de el "Somport", finsx mitja baixada del "Portalet". Les temperatures al pas per els cioms, oscilavenb entre 3 i 5 graus i en pluja. Mes de 3000 abandonaments son prou elocuents per donar-se de les concicions climatiques.

Peró a la fi tots l´hem completat. Amb bona nota general. Tots em tingut diploma d´Or.
A destacar el "Tiempazo " d´en Pepe Perez 7h. 2m. a pesar del dia. Aixi com el Temps d´en Joan Puigvert i Albert Galicia. amb 7´25h.

Totom ho a fet molt bè, desde l´Arnau amb 7, 28h. i l´Alex amb 7´34h o en Xavi Amb 7´38h. que per ser la primera vegada es "Excel.ent".
En el que respecta a mi. Soc l´únic que no li ha anat gens be. Amb un temps de 7´33h. he quedat molt lluny del meu objectiu. I aixo que no ha sigut pitxor gracies a l´ajuda de l´Alex. En definitiva un mal dia. Sempre cou la derrota. Peró com a mi agrada dir, a la vida quant es competeix, o es guanya o es perd. I no hi ha terme mig. Us fel.licito a tots heu treballat tot l´any molt be.

Per últim, destacar que tot anat molt bé, en el aspecte de la comvivencia, hotel etc... Espero, que aixó no s´aturi i tinguem moltes temporades com aquesta.

Vicenç Rebollo i Bartrolich.

7 comentaris:

albert galicia ha dit...

Ja una mica recuperat de l'estat de "shock" després d'acabar la meva primera Quebrantahuesos, m'agradaria fer alguns comentaris:
No puc estar d'acord amb la paraula "derrota" que fa servir el "capo" en la seva crònica perquè no és veritat... No es pot parlar de derrota des del moment que s'acaba la Quebrantahuesos (la cicloturista més dura que mai he fet, i en porto unes quantes..), i menys en les condicions climatològiques que ens hem trobat, més de 5 hores sota la pluja, agarrotament muscular, tensió brutal, etc., i més, quan a sobre, patint com has patit amb el defalliment que tenies, vas tornar a pujar al damunt de la bicicleta (n'hi ha 3000 que van abandonar...)i vas acabar dignament la marxa, sense perdre cap minutada, sinó tot el contrari... Jo sí que he tingut "pajarons" que m'han fet perdre més de mitja hora, sobretot en la meva segona "Remences", quan també em sentia derrotat a l'hora de dinar als Ossos i em vas fer veure que no era així...
Bé, prou de"renyar" el capo, i anem a la festa que ha estat la Quebrantahuesos 2010. És impressionant per la magnitud de l'esdeveniment, públic, bicicletes, assistència, organització... Mai havia sentit res igual en els ports, a les corbes, etc. quan t'animen a rabiar, especialment els bascos que porten als gens el ciclisme pur, instal·lats tot el matí sota la pluja al Somport, Marie Blanque, Portalet, Hoz de Jaca. En fi, et fan posar la "gallina de piel" i t'ofereixen de tot, des de diaris fins a "petxugues de pollastre", passant per "calimocho", aigua, etc. Gràcies a tots ells perquè fan d'aquesta marxa la millor amb diferència.
Per acabar, penseu que estem tots allà mateix amb poques diferències entre nosaltres, deixant de banda el Pepe que està una mica lluny, i això vol dir que aquest any s'ha entrenat molt bé, fent unes sortides ben planificades, incrementant els quilòmetres quan calia, i s'ha notat... Bé, gràcies a tots perquè ho hem aconseguit, ho hem passat molt bé i ho haurem de repetir sovint.

MUNT BIKES ha dit...

va ser brutal.! la única decepció te la dona la climatologia, que no ens esperavem 5 graus de temperatura amb pluja boira i vent, això et fa jugar contra factors inesperats, les rampes apareixen molt aviat no per el cansanci sinó per la fatiga muscular a la que estás sotmeten al cos, rampes a muscles que no sabia ni que tenia!! jeje.
la derrota o el desanim es perque qui esperava que a 19 de juny veiesim nevar? llavors et trenca tots els esquemes del temps que haguésis pogut fer en les mateixes condicions fisiques però en un dia normal.!
ens hem d'agafar la quebranta de 2010 d'unaltre forma com que ha estat una prova titánica i que la majoria la hem acabat, veient com a dalt de somport marie blanque i portalet es retiraven mes de 3000 ciclistes que portarien una bona preparació tambe però el clima els va derrotar, però el grup de ccarenys de munt i muntbikes, la em acabat i amb temps que a pesar de les condicions molts no els han fet ni a ple sol. sobre els 1400 de 10.000, xifre a analitzar! esta molt be! felicitats a tots!

arnau

PRESI ha dit...

Moltes felicitats a tots!!!
I més, amb el temps que us ha fet.
És molt difícil, pedalejar, amb la climatología en contra.Acabar-la ja és un gran èxit.
I ara, a refer-se del refredat.

Unknown ha dit...

bon dia soc german de alella un altre membre del club pero dels dissabtes i fa poquet(6 mesos) que va patir la climatologia i us vaig saludar a un parell o tres que em vau passar,tambe la meva primera i molt content dels 7h55 que van sortir despres de com diueu es van retirar 3000 ,vaig acabar gracies al club y la gent collonuda que el formen he pogut acabar aquest repte amb condicions.

quimontmany ha dit...

chapeau, chapeau, chapeau!!!!!!!

Només imaginar-m'ho m'agafen rampes.

Tots uns valents.

Tens raó Albert. De derrotats ni un. Que valgui per la nostra conyeta habitual passi, però per res més, eh Vicenç????. Aquí, s'arribi primer o últim és el mateix. carai: que som amateurs.
Això si, amateurs competitius. :-) perquè ens agrada i "disfrutem" traient-nos els ulls uns als altres, però d'aquí no passa.

Molt bé IAIUS ( + 50) heu deixat el pavelló molt, però que molt alt. Ja us veia jo molt forts ultimament.

Apa-li campions, ara a descansar i fins la propera.

l'any vinent m'agradaria poder-la fer. a veure si la sort del sorteig m'acompanya.

Emma Bosch ha dit...

El Joan i jo us volem felicitar a tots per la super gesta que vareu fer, sou uns cracks. Del primer fins a l'últim.
El dissabte desde que veu sortir fins que el Vicenç ens va trucar per dir-nos com havia anat nosaltres amb mapa de ruta anavem fent un seguiment d'on estarieu a cada hora, el que no ens imaginavem es que us trobessiu unes condicions climatològiques tant i tant dures, així encara més d'admirar el que veu aconseguir.
DERROTA!!! que significa aquesta paraula davant d'una marxa de 205km sota la pluja i amb un fred inesperat, com molt bé diu l'albert aquí no hi han derrotats sino tots VENCEDORS.
FELLICITATS A TOTS, SOU ELS MILLORS!!!!!

Xavi ha dit...

Hem vaig dir a mi mateix que no tornaria a escrioure, però no m'han puc estar de dir que som collonuts i hem sento molt content, de forma part d'aquests grup de sonats.

Hem sento guanyador pel que m'ha soposat l'experiència el patiment, la soletat, feblesa física, el fred, els dolors de les lesions.

Aqui derrotats sols els que van plegar tots nosaltres som purasangres del patiment.

Vull fer una esmena especial per lo puto vasco!!!

ALE!!! ALE!!!!
ONDO!!!! ONDO!!! Que ya estais!!!
ONDO!!!! ONDO!!!!

La mare que els va parir. Et donaven galons extra que no sabias que et quedaven.

Espero que això no quedi aqui hi seguim vivint experiències d'aquest tipus anualment.

P.D: Aqui desde el meu humil parè no a perdut ningú tots i hem guanyat.