XIII 3 h de Resistència

Ja estan obertes les inscripcions a les XIII 3 h de Resistència

dissabte, 12 de juny de 2010

BARCELONA-PERPIGNAN-BARCELONA

Gràcies a Quim,Xavi I Marc per els vostres comentaris a les webs.Gràcies Nica per els teus consells “mèdics”.Gràcies Núria per els teus ànims.Gràcies Vicenç per el teu recolzament I ajuda en forma de barretes I gels.Gràcies Martí per la teva trucada a casa.Gràcies Tendo per les teves trucades en ruta.Gràcies Viudez per animar-nos a Folgueroles.Gràcies Albert,Àlex I a tots els de la meva grupeta.Ens heu demostrat un gran carinyo.Gràcies Lluis per la teva companyía en aquesta aventura i moltes,moltes gràcies a la meva familia per aguantar les meves absencies i tonteries abans,durant i després de les Brevets.Sense tots vosaltres jo no hagués arrivat a Barcelona.
CRONICA
Quedem en Lluis i jo a les 4’15h davant de casa meva,carreguem bicis i bosses i marxem cap el velodrom d’Horta.Anem veient a la gent sense nervis ni preses,el dia abans ja havíen verificat les llums i les armilles reflectants.Menjem quatre pastes i prenem un café molt dolent en el bar del velodrom.
A les 6’15h,escoltats per la Guerdia urbana,sortim de Barcelona per el cementiri de Collcerola.Anem tranquils i comencem a pair els nervis inicials.Les meves pulsacions son molt altes tot i que no anem ràpids.En el Km 17 punxo,els meus renecs ja arriven a Perpignan,ja soc l’ùltim.Canvío la cámara,trepitjo les olleres i s’em desmonten,això no pot anar pitjor!.Després d’arreglar la punxada vaig tot sol fins el 1º control(Km 97),allà em trovo en Lluis tot preocupat i l’hi explico la meva primera aventura.Segello el carnet de ruta,menjo un plàtan i arrenquem ràpid cap el seguent control,ja hem perdut massa temps.Nan passant els Km per unes carreteres molt maques,pujar i baixar constantment,ara ja anem un grupet de 6,entre ells dos vascos que eren pare i fill.
Les meves sensacions son d’emprenyat,de portar les pulsaciona molt altes i de gana.Amb aquest “bon rotllo” arrivem a Vilajuïga(Km 179)2º control.Segellem el carnet i ens posem a dinar arròs,Coca-Cola,plàtans,trossos de taronja,panses i alguna pasta fullada.El meu tormell està com una butifarra,abans de torna a engegar ens trovem la Nica.Partim dirección seguent control,aquest tram va dirección la costa,és molt i molt maco,però molt i molt dur,ja bufa la Tramontana,evidenment de cara i de costat.Rodem 25 per hora en el plà i a 12 a les pujades.Després d’unes hores arrivem a St.Cyprien(Km 240)3ºcontrol,allà tornem a menjar molt i recoperem forces.Els voluntaris ens tractem de marevella.Les meves sensacions ja són més bones,Ja estem gaudint d’una autentica Brevet.mentre menjavem ens hem rovat la Noe que Ja partia cap el seguent control.Gairebé tota la ruta la fem tot sols,si vas amb algú que porta un ritme més ràpid ,et reventa i si va més a poc a poc,també.El millor es que cadascú vagi al seu ritme.Abans d’arrivar al seguent control hem de parar i posar els peus en remull en una canal al costat de la carretera,ja portem molts Km pedelant.20 minuts després ja arrivem a Amélie,al 4º control(Km 296).Menjem i ens preparem per pedalar de nit,llums i peto.Fem un port amb uns companys del Club cilcista St.Celoni.La nit s’ens cau a sobre i una llarga baixada ambalguna rampeta molt dura arrivem a Maçant de Cabrenyis,5ºcontrol(Km 334).Segellem i en mitja hora ja som a la carretera dirección Banyoles(Km 397),6º control.Aquest troç es fa molt dur,en Lluis i jo ja no parlem,només pensem en arrivar a Banyoles on tenim roba neta,dutxa i un lloc per dormir.A les 3’15 arrivem a Banyoles i ens preparem per dormir en els matalassos situats en mig del Pabelló junt amb altres companys.A les 6h del matí ens llevem i ja pedalem cap a St.Esteve d’en Bas(Km 438)7º control.Allà ens fem un homenatge en forma de truita en pà de xapata,cerveza i café.Això ens dona ales i pujem Coll de Condreu com a motos.Arrivem a dalt,truquem a les dones i els hi diem que estem bé.Els ànim están per els núvols.Baixem Can Toni Gros direcció Folgueroles (Km 489)8º control,aquest tram el fem ràpid.Arrivem a Folgueroles,segellem,menjem alguna cosa i peguntem per en Xavi Viudez,aquí el coneix tothom.En Lluis i jo ja tenim ganes d’acavar i ja marxem cap a Calders(Km 537)9º control.Tot aquest tram es fa molt dur i pesat però els ànims per acabar ens fa tirar endevant,en Lluis té llagues a les mans i els seus peus li fan mal,fa mala cara.Unes hores més tard arrivem a Caldres,l’ultim control abans d’arrivar a Barcelona,en aquest control ja no sabem que menjar,estem farts.Sortim direcció Barcelona,aquest tram té moltes baixades però els peus d’en Lluis ens fan aturar varies vegades.Despres d’un parell d’hores només ens queden la pujada El forat del vent.En Lluis i jo el fem el més ràpid posible i a dalt ja veiem el Velodrom d’horta.Començem a baixar molt ràpid i els ulls no poden contenir les llàgrimes,després de tantes hores (36),de moment bon i dolents les emocions están a flor de pell.Entrem al Velodrom i fem una volta dins de la pista,molt bon detall de l’organització.Anem a posar l’ùltim segell que ens dona dret a la nostra medalla de Randonneur.Les emocions son les mateixes de quan l’any 2000 el Pepe,en Vicenç i Jo vàrem fer i acabar la Quebrantahuesos,t’enrecordes Vicenç?.
Bé,això s’acavat.La conclusió es que es molt dur però a la vegada et dona una satisfacció personal molt gran.Proveu algún dia de fer-ne una,és brutal.
PD:
Tot el que he fet,i sobretot aquesta ciclomarató,li vull dedicar a la meva mare,aviat farà un any que no estàs amb nosaltres i jo no t’oblido.Gràcies per deixar-me ser ciclista.

Jordi Roig i Montsant

3 comentaris:

Núria ha dit...

Jordi i Lluís l'enhorabona i felicitats a tots dos,quines màquines!!!
Us admiro i penso com em queda de lluny a mi encara!Hi han brevets de 100?jajajja
Ànims a tots dos per la recuperació, Jordi m'han dit que el tormell encara et dona guerra, que no sigui res.
Records i ara a per la propera que suposo que us la triareu més curta! ;-)

PRESI ha dit...

MOLTES FELICITATS, JORDI I LLUÍS.
Sou uns autèntics cracks!!!!
Heu deixat el llistó, molt alt.
Una forta abraçada a tots dos.

RUT ha dit...

Lluís, què et puc dir que no sàpigues i que no t'hagi dit encara? Quan sigui gran vull ser com tu. Ets el meu ídol. T'estimo!
Jordi, felicitats per a tu també. Sé el que ha representat fer aquesta prova per a tu perquè en Lluís ens n'ha donat els detalls i amb aquesta crònica que has escrit tan fantàstica no queda lloc per al dubte de l'esforç que heu fet. Quins cracs!
Quin nivellàs en aquest club!
Visca el CCAM!