dilluns, 21 de setembre del 2009
FELICITATS BETETEROS/ES!
De part de la Mireia i meva moltes felicitats a tots els campions i campiones que vau afrontar la volta a la Cerdanya. Esperem que ben aviat ens expliqueu la vostra experiència i totes les anècdotes, que francament ens faran enveja sana! Enhorabona per haver afrontat el repte i per l'esforç que suposa ja només preparar-lo. Una abraçada i fins aviat!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Felicitats a tots els companys que ens varem trovar a la volta a la cerdanya! som tots uns makinessss.....!!!
sobretot en MARTI i en DAVID que varen quedar segons en la classificació general!! i tambè digne d'admirar a les femines NURIA, RUT, ISA, que van tenir els co....ns d'acabar la prova, felicitats noies..!!sou unes makines!!
salut!!!
XV VOLTA A LA CERDANYA
El cap de setmana del 18, 19 i 20 de setembre de 2009 hem participat a la XV Volta a la Cerdanya un total de 12 persones del CCAM: Martí Anglas, David Pruna, Santi Roig, Tendo Roig, Jordi Comajuan, Raül Pérez, Sergi Marcos, Xavi Cuadrado, Núria Teys, Joan Majó, Isabel Pozo i Rut Graupera. La nota més remarcable és que cap dels participants del CCAM no ha abandonat la prova i ens hem endut 3 premis que atorga Probike als participants: 1r classificat del tram d’orientació (Tendo i Santi), 1a parella mixta (Núria i Joan) i darrera parella classificada (Isa i Rut). (+informació a www.probike.es). La prova consistia a fer 180 km en 2 etapes, amb un desnivell acumulat de 6.000 m positius. En el cas dels participants del CCAM només hi vam anar parelles, malgrat la possibilitat de formar trios (un company va renunciar a venir a l’últim moment). La major part de la prova transitava per la Ruta de l’Ermità, tot i que alguns trams se’n distanciaven una mica. En cada etapa hi havia un tram d’orientació on cada equip havia d’espavilar-se com podia per trobar el camí amb l’ajut d’un mapa de la zona, però sense llibre de ruta.
1r dia: dissabte, 19 de setembre
Són les 4.30 del matí. A l’habitació on dormim tots els del CCAM, menys en Santi i en Tendo −que són a l’habitació del costat−, sona el mòbil de la Núria amb una musiqueta d’allò més marxosa que ens recorda a tots que és hora de llevar-se per anar a pedalar. Hem dormit molt poc, perquè la gresca a l’hora de dormir va ser considerable i ara ens pesen les parpelles. Ens llevem, ens vestim i baixem a esmorzar el que ens entri, ja que encara tenim el sopar a mig camí. N’hi ha un parell que esmorzen pasta portada de casa, ja que han de fer bon paper (el presi i en David).
Després d’esmorzar anem tots cap a la línia de sortida, on se’ns cridarà cada 20 segons per anar sortint a partir del dorsal número 29, triat a l’atzar. La majoria dels del CCAM sortim al final de tot, entre les 6.40 i les 7.00. Encara és fosc i sortim amb el frontal. La sortida comença en pujada, però de mica en mica el camí es va fent planer. Ja clareja i apaguem els frontals. En Tendo i en Santi són els últims de sortir, però aviat deixen les coses al seu lloc i demostren al món qui són. Al cap de poc de començar, al km 8,58 de la primera etapa comença el tram d’orientació. Ai! Pobres els que tiren cap avall i no cap a l’esquerra! N’hi ha que es desesperen, d’altres que abandonen, però la nostra parella mixta del CCAM, malgrat perdre 2 hores voltant pel bosc i buscant el bon camí, bicicleta a coll cap al control del final del tram d’orientació. Tots els d’Arenys ho aconseguim, més tard o més aviat! El tram d’orientació és realment dur. El desnivell acumulat fa que molts trams s’hagin de fer a peu, amb la bici a coll. Els bessons es carreguen i la bici rellisca amb el fang. Les pedres fan que avancis dos passos i en retrocedeixis un. La pujada és llarguíssima, però... sort que no plou! El camí és boscós i rellisca perquè està molt moll, però ens en sortim. Quina vista! El camp de la Roca ens deixa bocabadats.
Després de fer un mos, reprenem la marxa baixant per una pista molt pedregosa. Sort que està seca, ja que hem canviat de vessant i ens movem per la solana. Arribem a la carretera, però encara baixem més, fins a trobar el riu, i ens anem desplaçant al costat del seu curs. Acabem de deixar enrere el primer punt de possible abandonament. Cada quilòmetre és un repte assolit. I com costa fer quilòmetres! No acaben de sortir. Al Coll de l’Arç esmorzem.
Ara comença la duresa! I tot just hem fet uns 35 km. Ens anem movent en terreny pedregós, argilenc i herbós. Anem pujant colls i baixant-los. Contràriament al que un podria pensar, quan arriba una baixada no descansem. El descens es converteix en un malson en què tota la carcanada es belluga sense treva i acabes amb un mal d’ossos que fa que només pensis a trobar un tram de carretera, encara que sigui de pujada. Ens fa mal tot, i el cul comença a moure’s inquiet pel petit seient, intentant trobar un nou acoblament que et permeti pedalar una estoneta seguida sense sentir dolor.
El llibre de ruta ens indica que aviat trobarem un pont amb un gran forat. Hem de vigilar de no caure-hi. El cansament ens podria fer una mala passada... No! No hi hem caigut! L’hem vist a temps. Tornem a pujar! Arribem per un tram de carretera a Sant Jaume de Frontanya. Allà carreguem els bidons, que ja van força buits. Un paisà del poble ens pregunta encuriosit d’on venim tanta gent, ja que durant tot el dia han entrat bicicletes al poble. Com s’estira la cursa! Ja comencem a tenir més gana. Sembla que és hora de dinar, és cap a la 1. Arribem al control del dinar i ens diuen que darrere nostre encara hi queden 15 o 16 parelles. Ostres! No som les últimes! Dinem i ens enfilem pels 300 m de pujada que hem de fer a peu (per força!). Arribem a dalt del prat i rebo una trucada. Són les 14.20 h. En Martí i en David ja han arribat. A la Isa i a mi encara ens queden uns 40 km. Quines màquines, aquells homes!
Anem fent bé, de mica en mica, fins que arribem al peu del Coll de Jou. Quina llauna fer aquest tram! Que pastós, que enganxós... no s’acaba mai! A dalt, finalment, un nou control. Berenem. Aquí ens trobem amb un grupet de gent i seguim junts una estona. Darrere nostre, la gent va plegant. Ja només queden 5 grups. Per fi arriba una baixada llarga, tot i que hi pugen i baixen cotxes i hem de vigilar. Aviat arribem a baix i entrem a la Pobla. Gràcies a Déu!
Però, no cantem victòria! Falta un trosset refotut a peu pel GR pedregós de pujada i després del control, els 8,5 km de carretera fins a Castellar de n’Hug, de pujada. Al control ens diuen que ens queden 2 trios al darrere. “Espereu, que els truquem”, ens diuen. Truco a en Martí per dir-li que ja som al C5 i que ja venim. Sortim cap a Castellar de n’Hug, amb el frontal a punt, ja que se’ns farà fosc. Són les 19.20. Quan falten 4 km per arribar a dalt, ja fosc, un cotxe se’ns enganxa al darrere i ens il•lumina el camí. És l’Eduard, que ens fa saber que tanquem l’etapa del dia. Els dos trios del darrere també han plegat. Ostres, tu, som les últimes! La pujada es fa més agradable gràcies als ànims constants de l’Eduard, que veu que ens anem aixecant del seient perquè el cul ja no suporta més el ritme i necessita un descans. No podem anar més de pressa, estem mortes! Quines ganes d’arribar! Quasi tenim els 100 km i els 3.340.m de desnivell de l’etapa. Quan ja gairebé som a dalt ens salten les llàgrimes en veure tots els companys del CCAM que ens esperen a l’arribada, cridant, picant de mans i felicitant-nos. La sensació del moment és inexplicable, t’omple d’orgull i et sents estimada.
Gràcies per aquesta rebuda, companys! Ja no recordem l’angoixa de la pujada!
Isa i Rut, dorsal número 19 de la XV Volta a la Cerdanya
Felicitats a tots!! Dels primers als ultims. Ruth el millor moment de tots la rebuda dels company, ja veuras com seran records invorrables, enorabona capiones!!
Felicidades a todos por la aventura. Ni hace falta decir que especialmente a las chicas ya que son pocas a atreverse en estos "fregados".
Enhorabuena campeonas!!!
Ha sigut una experiència inovidable!!! Vam patir molt però va valdre la pena veure la rebuda de tota la gent dissabte a la nit!!! Gràcies Rut per l'experiència i la teva companyia!!! Ara, a quina ens apuntem!!! I Martí, ja pots estar orgullós de la teva superdona!!! Un petonàs!!!!
Publica un comentari a l'entrada