XIII 3 h de Resistència

Ja estan obertes les inscripcions a les XIII 3 h de Resistència

divendres, 24 de juliol de 2009

7a etpa TransAlp



Sortida desde Kaltern i arribada a Andalo.
Distància de 74.6 km. i alçada a superar de 3.007 metres.

Avui s´ha provat el gust amarg de la caiguda.
Al llarg de totes les etapes, tant en Martí com en Joan m´explicaven que la gent baixava molt ràpida, que quan s´arribava a la meta es trobaven l´infermeria plena de corredors amb pelades i cops importants,... Tot i ser prudents, avui han tingut la sort d´esquena.
Tant en Joan com en Martí, avui es trobaven bé, tenien el ritme agafat i el feeling era molt bo. Han començat forts i les cames els reponien perfectament. Aproximadament estaven lluitant per la 50 posició, cosa que els donava força moral. Tot i que no era un terreny amb tants de senderillos com ahir, almenys la majoria era pista sense asfaltar, terreny que els feia sentir prou còmodes.
Cap al quilòmetre 45 i en un dels pocs trams asfaltats, en Joan anava per davant d´en Martí. Baixaven força ràpids per no pedre l´aspiració d´una parella alemana, quan de sobte ha aparegut un forat al mig de l´asfalt. El pobre Joan ha aixecat la mà per avisar del perill a en Martí, però quan ha volgut tornar a agafar-se amb les dues mans al manillar ja era massa tard; la roda de davant anava descontrolada. En Joan ha caigut.
Físicament només té rescades i algun petit cop, però penseu que ha arribat a trencar el casc i porta tot el braç pelat i cremat desde el canell fins a l´espatlla.
Com podeu entendre tots dos s´han espantat molt; els nervis i la tensió era molt gran.
Per sort no ha estat tant greu com es pensaven i és que en Joan s´han arrossegat per terra més de 20 metres. L´organització obliga a les parelles a portar una miqueta de botiquí, així que han fet una cura del braç com han pogut. La bici no ha quedat gaire malmesa, ja que el manillar és l´unica part una mica tocada ja que en un costat li falten uns tres centímetres, també les manetes del fre i canvi estan un pèl tocades.
Com ja us havia explicat anteriorment, els ciclistes d´aquest club estem fets d´una altra matèria, així que han pujat a les bicis i han acabat l´etapa literalment per collons.
Després d´haver patit un correctiu tant sever, la forma de pedelar no és la mateixa, tens el cap pensant en milers de coses menys en la cursa. Fruit d´aquesta tensió, a falta de 12 quilòmetres en Martí s´ha deixat els dos bidons a l´avituallament.

Han arribat amb un temps final de 4 hores 55 minuts i en la posció 81 de a seva categoria, però potser és el que menys importa de l´etapa d´avui.
Tots els desitjos que en Joan es recuperi de l´espant ràpidament, ja que les cremades trigaran una mica més. Només els queda una sola etapa, que a més és molt suau ja que són 60 quilòmetres i 1.400 de desnivell.
Tots els nostres ànims i forces perquè en Joan pugui acabar la carrera.
Apreta les dents campió, només és un trist dia amb una etapa ridícula.