PUJADA A ANDORRA 2010

Aquest dissabte 35 ciclistes del nostre club vam fer la 4a pujada a Andorra.
Va ser una jornada molt calorosa, ja que des de bon matí vam patir els efectes de l'onada de calor que ens està afectant.
Només sortir de Sant Celoni, va començar a clarejar i es va poder observar l'efecte que feia sobre l'asfalt un pilot de 35 mallots del nostre club.
Des del primer moment, el ritme va ser molt bo i ràpidament vam encarar la primera dificultat: arribar a la vall d'en Bas. Allà ens esperava en Fran i en Lluís amb la furgoneta de suport logístic per fer un primer cafè amb pastetes i fruites. Observeu l'estil "melonero" dels nostres guies de l'aigua fresca. Bromes a part, hem de donar infinites gràcies a aquest parell d'amics que d'una forma desinteresada, van fer una feina d'allò més dura però inprescindible per portar a terme aquesta fita.


Un cop fet el primer avituallament vam tornar a pujar damunt la bici per afrontar el primer port, el coll de Canes.















Direcció cap a Olot. Pujada al Coll de Canes.
















Arribant al Coll de Canes Esmorzant al Coll de Canes

Després d'esmorzar, vam reprendre la marxa. Vam baixar fins a Ripoll, on anàvem dient: "Som d'Arenys de Munt i anem a Andorra", i la gent anava rient. Rient, rient, vam saber de què reien: vam anar a parar a un carrer tallat, i vam haver de recular tot el que havíem fet a Ripoll per trobar el camí bo. Vegeu-ho vosaltres mateixos:

Un cop arreglat i reprès el bon camí, vam anar cap a Ribes de Freser. Allà és on començaven els durs 25 km de la collada de Toses, que cadascú va pujar al seu ritme. En aquest port els nostres amics Lluís i Fran van anar refrescant a tothom per ajudar a fer més suportable la intensa calor que no ens va deixar en tota la pujada.

Un cop a dalt de la collada de Toses, vam fer la foto de rigor i vam anar cap a dinar, que els nostres estómacs ja ens ho demanaven.



Per dinar, a la Molina ens van oferir barra lliure de begudes i la possibilitat de triar entre amanida o pasta i pollastre o vedella. Tot molt bé. Semblava que tot el líquid del nostre cos s'hagués evaporat en el transcurs de l'ascensió i vam beure de forma copiosa. Però... el tram més calorós encara havia d'arribar. Encara quedaven dos trams: d'Alp fins a la Seu, un puja-i-baixa constant; i el darrer tram, de la Seu d'Urgell a Andorra, tot pujada, una pujada que no es pot qualificar de dura, però realment les condicions climàtiques, la calor sufocant i el cansament acumulat, el van fer més dur del que a simple vista semblava.

Finalment, i com no podia ser d'una altra manera, vam arribar a Andorra. No vam perdre ningú pel camí i tothom va arribar a la meta amb un somriure a la cara. Només dues punxades ens van fer una mica la guitza, això és tot. Cal destacar que al llarg de tota la jornada sempre hi va haver molt bona sintonia entre tots els participants. En diferents moments es va trencar el grup per raons inevitables, ja que el grup era tan nombrós que els que anaven a davant no s'adonaven a vegades que el pilot es trencava.

Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta sortida a Andorra, tant els que hi heu pujat a dalt de la bici com els que ho heu fet amb vehicle automòbil. Gràcies també als andorrans que ens heu facilitat l'accés a les dutxes.
Finalment, felicitats a tots perquè ja en tenim 4! Una sortida com aquesta fa el CCAM gran, l'ajuda a créixer més i també fa que ens coneguin encara més si això és possible fora d'Arenys de Munt!
Fins la propera!