Aquest passat diumenge a Banyoles va tenir lloc la 4a marxa de Les Goges. Després de debutar la setmana anterior a Remences (la meva primera marxa cicloturista!) em vaig animar a provar amb aquesta.
Havent convençut en Majó, tot i que sabia que el dissabte anaven a fer la sortida a Tagamanent, ens apuntem. Hi havia dues opcions la llarga i la curta. La curta era d'uns 85Km i la llarga de 133Km, 2500 m de desnivell acumulat i amb l'escalada final al cim del Rocacorba. Tot un repte per mi, així que ens apuntem a la llarga. A més a més, aquest any la pujada a Rocacorba era cronometrada i aniria bé per saber el temps.
Així doncs, el diumenge de bon matí fem cap a Banyoles. Muntem bicis, mengem alguna cosa, saludem a uns amics i cap a la sortida. Érem una bona colla però ni de bon tros com a Remences. Petard i sortim, comencem a pedalar i en Majó em diu que m'acompanya i que a la crono de Rocacorba tirarà. Jo encantada, anem fent i marcant el meu ritme. Aquí teniu el perfil perquè us en feu una idea.
Sort en vaig tenir en més d'una recta en què bufava el vent. Tot i així encara que en alguns trams podia anar més descansada darrera seu les cames m'anaven picant. S'acumulaven els km i jo no hi estic acostumada, el Rocacorba s'acostava i no ho tenia gaire clar. Passat l'últim avituallament abans de pujar se'm treu la cadena, parem uns segons i al tornar a calçar el peu, catacric catacrec, se li trenca la cala en Majó i no pot enganxar el peu. Amb aquestes i la mala cara que deuria fer de tan trinxada com anava decideix acompanyar-me també en la pujada.
Pip,pip, passem per la manta i comença la crono, però d'apretar res agafar un ritme i arribar a dalt com pugui. A cada quilòmetre hi ha unes cartolines amb el % de les rampes que ens esperen i deu ni do. Com em costa pedalar, alguns trossos se'm fan més durs que pujar al Turó! Reso perquè no m'agafin rampes, em noto les cames carregades hi he de fer molta força, sembla que pedali a càmera lenta! En Majó al meu costat, no em deixa ni un moment i només em diu que vaig molt bé i que cada vegada queda menys. M'anima i això sempre va bé. Per fi veiem el cartell de Rocacorba, però encara ens esperen un parell de curves dretes per arribar a dalt. Pip, pip que bé ja hem arribat! Baixo de la bici i les cames em tremolen com una fulla, m'he esforçat de valent.Ens felicitem i a menjar alguna cosa, ja recuperada comencem a baixar però jo vull una foto, no sé si tornaré a pujar.
Per rematar 15 km més fins a Banyoles això sí de baixada-pla i podent contemplar les vistes (es veuen els Pirineus ben nevats). Allà ens esperava el dinar i el cotxe, que ja teníem ganes de tornar. Com sempre, gràcies Majó!Les classificacions a http://www.albecam.com/_cat/index.php?option=com_content&task=view&id=142&Itemid=37
Salut i pedals!!!
5 comentaris:
ja era hora que algú dels de Arenys fes una crònica com Déu mana, enhorabona campiona
Hola Nuria! felicitats per la marxa!! segueix aixi!! Joaaaan!! que la cala... segur que al tagamanent ja la deuries de deixar tocadeta! però un makina com tu el rocacorba amb una cama i amunt!
vinga sort a tots dos parelleta!
vale Nuria veo que insiste en pertenecer al grupo de los valientes, en hora buena
Felicitats i ara més !!.
Gràcies nois pels vostres comentaris, vaig patir molt al tram final.
Roleur, no sé qui ets, però estic contenta que agradi la meva crònica.
Avui he anat a fer la Ruta Bandolera de btt, a veure si tinc temps i també us explico com m'ha anat.
Publica un comentari a l'entrada