XIII 3 h de Resistència

Ja estan obertes les inscripcions a les XIII 3 h de Resistència

diumenge, 28 de març del 2010

Cape Epic. 8a etapa: Oak Valley-Lourensford (65 km/1.640 m)

HO HEM ACONSEGUIT!
Hola, companys i amics!

Avui ha tingut lloc l'última etapa de la Cape Epic. Avui en Joan i jo HEM ACABAT la Cape Epic. Avui hem pedalat per darrera vegada en el transcurs de 8 dies per aquestes terres africanes.

I ho hem fet amb alegria, amb emoció. Hem creuat la línia de meta amb una nova satisfacció, amb l'orgull d'haver assolit la fita que ens havíem proposat així que vam acabar la Transalp: la CAPE EPIC, una de les mítiques. Ja en tenim una altra al sac.

No us podeu imaginar com ens sentim! Bé, és una manera de dir-ho, perquè tots sabeu què comporta una cursa així: entrenament il·limitat, menys temps amb la família, nervis, dieta completa, descans i, sobretot, tenir molta sort durant la cursa, sort i entesa amb la parella. I això és el que hem tingut.

Avui hem fet una etapa relativament curta, de 65 km, però no ens han regalat res, tampoc! Hi havia unes pujades...! L'os pedrer! Ens fa mal tot, sobretot el cul. Quin mal! Però ara ja està. Avui no se'ns ha trencat res, no ens ha fet mal res (bé... és un dir, també), les cames ens responien i les ganes d'acabar per poder-ho explicar han fet la resta.

Us volem donar les gràcies a tots vosaltres, amics, coneguts, parents, lectors... pel vostre suport a través de la xarxa. Ens ha servit, i molt!

Bé, i avui ja no hi ha res més a dir. Perquè la feina ja està feta. Demà, dilluns, ja serem aquí. Arribarem a la tarda vespre. Així doncs, ja ens ho explicarem!


Gràcies novament i a reveure!


Joan i Martí

dissabte, 27 de març del 2010

Cape Epic. 7a etapa. Oak Valley-Oak Valley (99 km/ 2.160 m)

PROBLEMES MECÀNICS I REMUNTADA
Hola, amics!
Avui ens hem llevat a les 5 del matí, com cada dia, però hem tingut una petita sorpresa en treure el cap pel forat de la tenda: estava espurnejant. El cel estava tapat i feia una fresca de nassos. "Avui agafarem el paravent", hem dit amb en Joan.
El meu estómac ja rutlla com sempre, i el d'en Joan encara més. Hem esmorzat per agafar energies i ens hem preparat a consciència. Hem sortit de la tenda ben vestits per anar a la línia de sortida. La sortida ha estat molt ràpida, per una pista molt ràpida, on es rodava a gran velocitat. Tothom buscava una bona posició per afrontar els primers 20 km de puja-i-baixa. Quan ja érem al nostre lloc, envoltats dels contrincants habituals i companys de fatigues, he sentit en la llunyania: "Martí! Martí!" Ostres, en Joan ha trencat la cadena en una d'aquelles pujades tan trencacames. Era el quilòmetre 9, només, i en un tancar i obrir d'ulls ens hem quedat sols com uns mussols al mig d'aquell territori desconegut. Tenint en compte que la sortida es va produint de forma escalonada per grups de 150 parelles cada 10 minuts, i que nosaltres sortim amb el segon grup, no ens podíem permetre deixar-nos atrapar pels del grup següent. Hem reparat la cadena i hem sortit disposats a acabar l'etapa com poguéssim, ja que les bicis comencen a defallir. Tot està molt castigat: la cadena, els pinyons, el canvi...
Avui les cames, però, ens han respost molt bé, i entre en Joan i jo hem anat fent apretades fins que hem començat a avançar gent. De mica en mica, pujant i baixant, ens hem situat novament al nostre lloc. Aquella colla de daines avui han patit de valent. El recorregut d'avui era molt trencacames i corrioler, i això ha fet que no poguessin rodar com ho fan habitualment, ja que a tothora veien el ritme interromput i havien de canviar la cadència de pedaleig. Per tant, no han pogut rodar a aquelles grans velocitats a què estan acostumats. No havíem pogut gaudir tant en tota la cursa com avui, veient la cara que posaven aquests cracs quan els passavem per les pujades, que pugen molt i són molt llargues, dures i sostingudes. Això els venç i perden aquella inèrcia amb què nosaltres avui els hem guanyat. Finalment, avui hem pogut gaudir de l'Epic. Tal com diu en Joan, ha estat un etapón, i el circuit ens hi ha ajudat.
Bé, si la Cape Epic durés una setmana més, què passaria? Qui ho sap... Bé, sí, que en Joan em mata!
Classificació etapa: masc.: 70; general 95
Classificació general: masc.: 70; general 92
Demà, a acabar i a gaudir de la cursa!!
Fins demà, amics!
Martí i Joan

divendres, 26 de març del 2010

SORTIDA DE CARRETERA DIVENDRES 2 D´ABRIL DE 2010

Quedem a les 7h. a l´Ateneu per sortir a les 7´30h.

La ruta serà la següent:

Arenys de Munt, Arenys de Mar, Tordera, Hostalrich, St. Celoni, Collsacreu, Arenys de Munt. Cerveseta a la Plaça de l´Esglesia.

2, 3oh. 65 km.

SORTIDA DE CARRETERA DIUMENGE 28 DE MARÇ DE 2010

Quedem al´Ateneu a les 7h. per sortir a les 7´30h. ("Reordeu que ja canvi horari").

La Ruta serà la següent:

Arenys de Munt, Arenys de Mar, Tordera, Hostalrich, Arbucies, Coll del Ravell, St. Marçal, Sta. Fé, El Mirador, Turó de l´Home, La Costa del Montseny, St. Celoni, Vallgoguina, Collsacreu, Arenys de Munt. Cerveseta al pavello.

5´30h. 140 km. aprx.

Cape Epic. 6a etapa. Worcester-Oak Valley (123 km/ 2.240 m)








Ja tornem a ser aquí, amics!

On és en Wally?











Mi-te'ls! Sí que és veritat que hi són, a Sud-àfrica! I realment pedalen!


Avui hem superat una altra etapa, l'etapa reina, però no ha estat exempta de dificultats. A poc a poc.
Aquesta nit no he dormit gaire bé, he tingut molta cremor i un xic de rebombori a l'estómac, i també m'he despertat moltes vegades. Per esmorzar no tenia gaire gana i he menjat un xic sense forçar l'estómac, però he hagut de córrer. Aquí tot comença a tenir el mateix gust i a fer la mateixa olor; estic massa ben acostumat. M'he quedat més bé, però els rebomboris continuaven. He pensat: "Ai, que patirem, avui!"
L'etapa d'avui, doncs, ha estat la reina, tot i que la de demà és molt més xunga. Hem sortit i hem fet els 8 primers quilòmetres neutralitzats amb el cotxe de la policia al davant, ja que havíem de creuar el nucli urbà i agafar una carretera força transitada per sortir de la ciutat. Avui hi ha canvi de campament, a Oak Valley.
El grup rodava a gran velocitat i al quilòmetre 10 hem entrat a una pista molt sorrenca de pujada per la qual no sabíem per on passar. S'ha format un gran tap, però hem anat fent. Hem pujat un petit coll i ens hem agrupat una trentena de corredors per rodar força de pressa fins al km 30, on començaven els primers colls. Llavors la panxa em feia rug-rug, però no em trobava malament del tot, potser un xic més dèbil, però els dies que portem de cursa comencen a passar factura. Llavors hem tingut un petit incident: a en Joan li ha patinat la roda de davant i ha caigut. No anàvem gens de pressa --per sort--, però s'ha fet una rascada on té la ferida de la Transalp. Llavors no podíem adreçar el manillar i hem hagut d'afluixar la maneta de fre i de canvi perquè tot tornés al seu lloc. A partir d'aquí, hem decidit que no ens la jugarem perquè ja ens comencen a pesar els quilòmetres i això és bastant dur. Hem anat superant els diversos colls avançant gent a les pujades i sent avançats a les baixades.
Quan hem arribat a la pujada reina, 10 km i 600 m de desnivell, estàvem força sencers, però la veritat és que ha estat força enganxosa; hi havia molta pedra solta i molts punts de sorra tova. Hem coronat i hem pedalat durant uns 4 km pels colls de les muntanyes per acabar fent front a un descens de risc, molt ràpid i alhora perillós tenint en compte la sequedat del terreny. Ens han avançat 4 o 5 parelles per la baixada, però a una l'hem trobat tirada al voral de la pista perquè s'han fotut una galeta que no es podien aixecar. Quan estàs tan cansat i portes tants quilòmetres a les cames no es pot arriscar tant perquè hi ha molt més a perdre que a guanyar.
Després de la gran baixada, hem fet corriols molt bonics, però tècnicament mooooooolt fàcils (Tendo, aquests no són per a tu), hen passat per zones de vaques i superat passeres en forma de piràmide per acabar encarant l'últim tram que ens ha portat al campament. Aquest darrer ha estat un tram força diverit.
Avui no hem quedat gaire bé, almenys no tant com altres dies, però la qüestió és que ara ens falta una etapa menys, que ho podem dir.
El dia d'avui ha estat molt núvol i la calor no ens ha destrossat com altres dies. A partir del quilòmetre 60, m'he anat trobant millor i també he anat millor, tot i que durant la cursa el que vingués darrere meu devia quedar distret!
Ara anem a menjar alguna cosa. La cervesa d'aquí em fa cremor, no hi ha res com la de casa!
Comencem a estar cansats, enyorats... Això és més dur que la Transalp, i a més, quan arribem no ens espera ningú. D'altra banda, també cal dir que estem molt a gust amb tots els catalans que hi ha. En aquest campament d'Oak Valley ens hem posat tots junts a la mateixa filera.
I això és tot. Demà us parlarem de la penúltima etapa. Ja patirem!
Classificació d'avui: Categoria homes: 92; general: 120
Classificació general: Categoria homes: 77; general: 100
Martí i Joan

dijous, 25 de març del 2010

SORTIDA DE CARRETERA DISSABTE 27 DE MARÇ


Quedem a l'ateneu a les 7:15h per sortir a les 7:30 puntuals!

La sortida serà:ARENYS DE MAR, MATARÓ, VILASSAR, ARGENTONA, COLL DE ORRIUS, LA ROCA, CARDEDEU, LLERONA, LA GARRIGA, BIGUES, ST.FELIU DE CODINES, COLL DE GALLIFA, ST.LLORENÇ SAVALL, CASTELLAR DEL VALLÈS, SENTMENAT, CALDES DE MONTBUI, LLIÇÀ D'AMUNT, GRANOLLERS, LA ROCA, COLL DE PARPERS, ARGENTONA, MATARÓ,("opció n-2") CARRETERA DE MATA, COLL DEL POLLASTRE "META VOLANT", ARENYS DE MUNT!


160 KM APROX

5:30H. APROX

Cape Epic. 5a etapa. CONTRARELLOTGE PER PARELLES. Worcester-Worcester (27 km, 1 port)



BONA CONTRARELLOTGE!

Aquests tampoc no som nosaltres, però ja us vaig dir
que a la web pràcticament només surten els bons.
No és just, oi?
Hola novament, companys!

Avui ha estat un gran dia. Però, anem a pams.
Tal com ja vam comentar ahir, sortíem en ordre invers al de la classificació general, de manera que ens ha tocat sortir a les 12.14 del migdia, una hora boníssima per bronzejar-nos tot pedalant! Ens hem llevat tranquil·lament a les 7.30 per anar a esmorzar i, seguidament, veure el muntatge de la sortida. ESPECTACULAR: amb rampa de sortida, tipus Tour, i cronòmetre en marxa... quins nervis! Als costats de la sortida hi ha unes grades (recordeu que estem acampats en camps de rugbi) que estaven plenes de nens que anaven animant tota l'estona els corredors, tant els que sortien com els que començaven a arribar. Ha estat molt emotiu veure tots aquells nens tan engrescats cantant i picant de mans, tots vestits de forma molt semblant... Devia haver-hi tota una escola allà.
Quan ja començava a ser hora de preparar-nos, ens hem començat a mentalitzar. Els nervis comencen a assetjar-nos, no estem acostumats a aquesta mena d'etapes. Ens hem canviat de pressa, ja que volíem veure sortir els pros, que sortien just davant nostre. Ben canviats i amb totes les cremetes posades, ens n'hem anat cap a la línia de sortida a esperar el nostre torn, l'hora de pujar a la rampa que ens llançarà a l'aventura de la 5a etapa. Aleshores, de cop i volta... ostres! el senyor Hermida! Ens hi hem acostat i hi hem xerrat una estona. Ell, és clar, no s'ha recordat de mi d'una altra trobada que vam tenir ja fa un temps, però hem estat xerrant una estona i ens hi hem fet una foto. Molt agradable i trempat! També hi havia en Sauser, i els Bulls, i el mític Frisnech... quines màquines!


Quan ja ha arribat l'hora d'enfilar-nos a la rampa, les cames em feien figa (llufa, que diu la Núria). Però nosaltres estàvem mentalitzats per sortir a fons. No sabíem com aniria, però ens hi hi hem llançat. El crono ha comptat enrere els 10 segons que precedien la sortida, durant els quals m'han passat un munt de coses pel cap. Han estat lentíssims! i... som-hi! Després de baixar la rampa no trobava la cala d'un pedal, i quan finalment l'he trobat en Joan ja m'havia tret 5 metres d'avantatge. Collons, que patirem!


Ens hem dirigit a fons i amb totes les forces al límit fins al peu de la serralada muntanyosa que tenim aquí al davant, rodant a tota velocitat i amb un mal de cames... i mirant que no ens atrapés ningú. Quan hem arribat al peu de la muntanya, hem vist tots els corredors escampats pel camí fent puja-i-baixes considerables. BRRRRR! Hem anat pujant i baixant durant uns 20 km, durant els quals no hem trobat gaire gent (5 equips), però hem aconseguit que NINGÚ no ens doblés. Hem baixat de la zona muntanyosa rodant cap al poble "A TOTA MAJOMÀQUINA". I per fi hem entrat a la línia d'arribada. Que bé! Quina emoció!




Avui hem gaudit de valent, molt! però també hem patit la forta calor del sol del migdia.




Estem molt contents de l'etapa d'avui!




Classificació de l'etapa: Homes: 57; general: 70


Classificació general: Homes: 72; general: 96




Ja queda menys, 3 etapes. Estem molt contents!




Fins demà, amics!




Martí i Joan

dimecres, 24 de març del 2010

Cape Epic. 4a etapa: Ceres-Worcester (86 km/ 1640 m)

LA TRENCACAMES












Aquests no som nosaltres, però així us feu una idea del que veiem. És que els de davant de tot són els que xupen més càmera.

Hola, companys!
Ja ens torneu a tenir aquí. Avui hem finalitzat satisfactòriament la 4a etapa d'aquesta duríssima Cape Epic 2010.
Aquest matí hem sortit del campament de Ceres per dirigir-nos cap a Worcester. Per això, hem hagut de portar la bossa amb tot el nostre equipatge a l'organització perquè ens la portessin a l'altre campament.
Hem sortit per carretera, amb una forta rampa inicial d'uns 2 km. A continuació, hem baixat a una velocitat trepidant durant 8 quilòmetres més, quan, de cop i volta, hem deixat la carretera per enfilar-nos per una pista pedregosa (per variar) on tots els canvis de les bicis dels participants han patit de valent, ja que les pedres anaven picant els pinyons, crec, crec, catacrec. Hem fet una forta pujada per la qual era difícil trobar una posició còmoda a causa de la multitud de corredors que érem. A continuació, hem fet uns quants quilòmetres per corriols de puja-i-baixa mooooolt divertits. En baixar per l'altre costat de la muntanya hem passat per una població on començaven uns quilòmetres molt rodadors que en Joan i jo hem salvat com hem pogut, ja que aquesta colla de DAINES roden meravellosament bé, tant si hi ha sorra tova com rocs, superrocs o el que sigui. A partir d'aquí podríem dir que començava realment l'etapa, quan encara quedaven 10 portets més per fer, sense comptar els que ja dúiem acumulats des de la sortida. Ha estat una mica dur, però ja no ens esperem res fàcil. A mesura que anàvem pedalant, anàvem comptant cims, amb pujdades molt pedregoses i algun força dret.
Les cames ja comencen a trobar un bon ritme i anem fent pim-pam, pim-pam, com en Guti. Després d'acabar l'últim coll hem baixat per una pista i hem entrat a una carretera. Hem pensat: "No pot ser; falten només 7 quilòmetres i ens fan anar per carretera? Alguna sorpresa ens deuen tenir preparada!" I, efectivament, així ha estat: es tractava d'una sorpresa no preparada, un nou company de viatge, un vent que bufava tan fort que semblava que alguna d'aquelles ràfegues ens havien de tombar i fer-nos anar a terra.
Finalment, 3 quilòmetres més per corriols, no fos cas que arribéssim massa sobrats de forces i tinguéssim una decepció. Hem tingut un pique amb una parella d'alemanys, però les majocames han decantat la balança cap al TEAM ARENYS DE MUNT!
Estem menys cansats que altres dies, però ens fa mal tota la carcanada, sense comptar el cul. Ara som a Worcester i fa força vent. Demà toca contrarellotge individual i sortim per ordre invers a la classificació. Ja ens fuetejarà el sol i la calor!
Posició avui masculina: 76. Classificació general: 96. Masculina 73. Total: 98

La pols fa que els mocadors quedin ben marrons fins abans d'anar a dormir. Aquí semblem els cremetes: crema per a les escaldades; crema abans de sortir a les parts més delicades; crema del sol i Radio Salil quan arribem. Fa tanta calor que les cremes són gels, ja que es fon tot del sol.
Si voleu seguir la cursa durant el matí, als controls de pas hi ha un sensor que fa que al moment quedi apuntat per internet el moment de pas: www.cape-epic.com/live/results2010.php
Fins demà!
Martí i Joan











dimarts, 23 de març del 2010

Cape Epic. 23.03.2010 3a etapa: Ceres-Ceres (120 km/2.280 m)


BONA ETAPA!


Hola a tothom una altra vegada.

Després de tots els tràngols viscuts durant aquests dies, ahir en Joan va sopar com un senyor! Va poder menjar normal (per a ell; per a mi va menjar mooooolt!).

Avui a la sortida la temperatura era força agradable. Hem sortit per la mateixa pista polsosa d'ahir i hi hem rodat durant els 3 primers quilòmetres. El senyor Joan, des de bon començament, ja ha fet una apretadeta, que ha durat fins al quilòmetre 120. Val a dir que avui ens han modificat l'etapa per problemes amb els propietaris, que han retallat el coll. A canvi, però, ens han afegit 5 km més, de manera que en total n'hem fet 120. Déu n'hi do! De sortida en Joan ja s'ha posat a tirar, i després de sortir de la sona de pols, hem anat per una pista molt rodadora. Llavors en Joan m'ha dit una cosa que m'ha tranquil·litzat molt: "Martí, vaig molt a gust avui!" Ens hem agrupat amb un pilot format per més o menys 30 corredors. Quan ha vingut la primera pujada ens hem quedat sols en Joan i jo amb uns companys veneçolans que són uns màquines i a qui els va molt la calor. D'altra banda, quan la pista s'ha anivellat, per darrere ja ens han anat pescant les locomotores. Van molt forts i roden moooooooolt ràpid. Però avui hem pogut anar pescant alguna roda perquè les nostres cames estaven prou bé, tot i que no ens podem engrescar perquè sempre hi ha sorpreses. I, efectivament, així ha estat! Després del segon coll ens esperava una pujadota tota plena de rocs solts. S'ha convertit en una ascensió dificilíssima, però hem vençut les adversitats i hem arribat a una carretera per la qual hem transitat al llarg de 2 km, fins que hem arribat al segon avituallament. A continuació, hem baixat per una pista abandonada i hem seguit rodant fins a arribar al peu de l'últim coll, més dur i encara amb més pedres que l'anterior, qua anava fent com un puja-i-baixa, fins que hem arrbat al peu de la muntanya. Allà ens esperaven 20 km plans, tot i que amb la desagradable sorpresa que s'hi anaven alternant bancs de sorra tova, que destrossen molt les cames, sobretot després de 100 km.


Estem molt contents. Hem arribat cansats, destrossats, però no desmoralitzats.

Pel camí hem anat trobant nens de color que t'acosten les mans perquè els les xoquem, com si nosaltres fóssim bons! "Pobrets!" diu en Joan. Avui alguns deuen haver fet festa de l'escola per veure'ns perquè anaven tots d'uniforme, amb la camisa blanca, i també anaven acompanyats d'algun professor.


Demà, més!

Martí i Joan


Posició de l'etapa: 63. Posició general total: 105. Posició general homes: 76

dilluns, 22 de març del 2010

OPEN NATURA EL VENDRELL, 07.03.2010

El passat diumenge, dia 7, Pare Noël i família vàrem anar a l’Open Natura que obre la temporada d’enguany, a la vila tarragonina d’El Vendrell. El dimecres abans de la prova ja s’havien tancat les inscripcions en arribar al tope establert de 800 bikers. Matinal fresqueta (l’any passat ja vàrem correr amb coulotte i maillot curts) que obligava a fer server l’equipació d’hivern ‘complerta’. Enguany, l’Ana, en Marc i jo voliem fer la llarga (46 km), peró en Marc va patir una caiguda poc abans de l’avituallament d’Albinyana, on es separaven les dues curses, i va decidir fer la curta, classificant-se en 16é lloc, de 209 bikers que van triar aquesta opció. L’Ana i jo vàrem fer la llarga en plan ‘tranquis’, acabant 420 i 421 de 555 participants que la van acabar. La Marina va fer la curta, fruïnt dels paissatges, potser l’única de la família que posa en pràctica l’ànim no competitiu d’aquestes pedalades.

Terreny molt pedregós, al qual no estem acostumats a les nostres contrades, hi havien trams on l’objectiu era clarament evitar la caiguda dels ‘empastes’, degut a les contínues sotregades.

Ja hem fet el primer pas dins aquest circuit, que, per poc que poguem, volem complertar aquest any. Ens servirà de preparació pel viatge amb alforjes d’aquest estiu, des del llac de Constanza a Alemanya, al Königssee (llac del rei), a prop de Salzburg, a Austria.