Sortida a ritme alt, tònica general. Tots teníem ganes de ser finishers, i aquestes ganes d'acabar ens han pujat al cap, així doncs hem sortit com bojos.
Després de rodar per una pista planera ens hem topat amb el primer gran mur del dia, una rampa per on no hi pujen ni les cabres, tots a peu!
Seguidament hem anat corriolejant per un tram puja i baixa molt trencacames, on era difícil agafar un bon ritme, que ens ha portat a la segona pujada del dia.
Dalt, ens hem trobat el plat fort del dia, 2,5km per una via de tren abandonada, pedres, travesses, rails, tot tipus d'impediments dificultaven el pas, i les nostres forçes començaven a justegar, llavors hem baixat per un camí molt trialero, amb lloses de pedra i zones on era molt fàcil rebentar.
Ja només ens quedaven dues rampes, l'olor del final es podia palpar, però no ho hem tingut fàcil. La pujada de l'anaconda sempre la recordarem, almenys un servidor. Imposible, ni les cabres, ni els cabrits..... a peu!
Seguidament una sèrie de corriols molt divertits de baixada ens han deixat al canal que ens retornava cap a Córdoba.
I ara si...tota la carn a la graella...i gas...l'arribada estava a tocar i no volíem perdre ni un instant per ser FINISHERS. I així ha estat, ho hem aconseguit!!
En David i en Martí han entrat en 20ena posició Màster 30, avui a en Martí se li ha entravessat un xic el primer tram d'etapa on era difícil trobar un ritme constant. Tot i això han aconseguit una meritòria 13ena posició a la general
En Melcior i en Xavi en 26ena, avui han rodat molt equilibradament i finalment han pogut homogènitzar la parella, llàstima que això s'ha acabat. Avui s'han situat a la 19ena posició de la general, bona remuntada!
Volem agrair a tota la gent de Corriol els bons moments que hem pasat plegats, i l'ajuda que ens han donat en tot moment. Una abraçada molt forta a tots!
I aquí s'acaba, amics! Gràcies per els vostres ànims, de veritat que ens han ajudat molt.
VISCA EL CCARENYSDEMUNT !!!
David, Xavi, Melcior i Martí.
2 comentaris:
Moltes felicitats a tots quatre! Suposo que només pel fet d’acabar una prova com l’ABR ha de donar una satisfacció personal immensa! Al ser una prova en parella, segur que en aquesta satisfacció personal cal afegir-hi la complicitat que has tingut amb la teva parella per compartir tants moments intensos i que no sempre deuen haver estat agradables. Si només pel fet d’acabar la prova ja te un mèrit per si mateix, cal que estigueu orgullosos de vosaltres mateixos, doncs hi heu fet una actuació imPressionant. Us heu situat entRe els 20 primers de la vostrE Categoria i heu superat a molts elit que tenen un nIvell de cOpa del món. No cal afegir res més de la voStre competitivitat i nivell, sobren les paraules.
Martí, moltes gràcies per penjar les cròniques de cAda etapa al blog, amb una descripció fantàstica de tot el què estàveu vivint i gaudint. Amb aquestes cròniques ens heu permès seguir-vos i estar a prop vostre malgrat la distància. Sou els millors !!!!
A l'hora de penjar les cròniques vaig tenir els meus dubtes. Tampoc volia eclipsar el blog per coses particulars d'un grup reduit de socis. Algún cop en la meva historia ja se'm va retreure. Però vaig accedir perquè molts m'ho vau demanar. Que cony! els fantasmes s'han d'enterrar.
Ara després d' haver-ho fet, n'estic més que orgullós, perquè aquestes coses son les que fan gran el nostre petit club d'amics.
Tenir amics com vosaltres m'omple de satisfacció.
Moltes gràcies amics, socis, moltes gràcies Martí pel teu comentari diari. I moltes gràcies a tots els que ens heu seguit i esparonat per tirar això endavant.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada