XIII 3 h de Resistència

Ja estan obertes les inscripcions a les XIII 3 h de Resistència

dimecres, 4 de novembre de 2009

PERQUÈ SURTS EN BICICLETA ELS DIUMENGES AL MATÍ?

Això és un escrit amb sentiment, amb sentiment d’una persona(JO) que ha perdut a la seva mare, segurament la persona més important de la seva vida, però també d’una persona que estima i viu una passió descontrolada vers una cosa que es diu bicicleta i una manera d’entendre la bicicleta.
Per a mi la bicicleta NO és una forma de vida, si no la meva vida.
Jo com molts de vosaltres penso les 24 hores del dia amb la meva pròxima sortida en bici.
Aviat faré 40 anys, el temps passa i al Joana balla, vull fer moltes coses amb la bici i sobretot amb gent que com jo estimen el ciclisme.
Tots tenim gent que ens ha marcat a la nostra vida ciclista, la meva mare, la meva dona(no estem casats), els meus fills i els meus companys de sentiment ciclista , el NEGRE(Joanito), l’avi, en Narvaez, en Sitjar, els Hernández i més recentment en Vicenç, en Pepe, en Llorenç,en Quim,...
La majoria d’aquesta gent no ha guanyat curses, ni volen.
De tots ells aprenc cada dia i això m’agrada tant com anar en bicicleta.
Jo com molts de vosaltres portem molts anys sobre d’ella, la bicicleta, però encara conservem la il·lusió de sortir el diumenge, si el diumenge,perquè els ciclistes surten el diumenge encara que algú no ho entengui i es surt molt aviat, molt aviat, el més aviat possible, sempre des de un bar, Cal Manco, l’Ateneu...
No sé perquè escric tot això,potser perquè recentment a més d’una mare, hem perdut al Xavi Novell.Jo el coneixia molt poc però he plorat per la seva mort, fins i tot he pensat de penjar la bicicleta(de carretera), però no, no he pogut fer-ho.
Estic escrivint coses que potser no són interessants, però són pensaments que em venen al cap.
El 2009 s’acaba però el 2010 estarà ple de bones sortides, bones xerrades a la botiga el Vicenç i també al bar.
Hi ha gent que em diu que haig de fer pretemporada:
-Deixar la bici unes setmanes!!!!
-Fer altres esports!!! I d’altres tonteries.
Si, si són tonteries.
Perquè haig de deixar de fer unes setmanes el que més m’agrada?
Fer altres esports? El ciclisme per a mi no és un esport, és la meva font d’energia per tot el dia, setmana, any o segles.És la meva font d’energia eterna.
Voldria dedicar unes línees o paraules a la gent que no m’entén. Qui no m’entén no és ciclista, és una persona que va o no en bici, però no és ciclista.
També li voldria dir a la gent del nostre entorn que no facin esforços per entendrens, perquè no podran.Si algú vol saber que li passa pel cap a un ciclista , que agafi la bici de carretera i vingui el diumenge a les 7:30 a l’Ateneu per fer un cafè i sortir a les 8:00.
El primer dia les passarà putes, el següent diumenge també, però a partir del tercer, si arriba aquest, començarà a conèixer i entendre una gent extraordinària, si si extraordinària, per compartir les millors hores de la setmana i de la vida ( jo penso que no exagero).
Podria explicar molts sentiments sobre la meva vida, però tots van lligats a la bicicleta.
Tot això que us he explicat és la resposta curta a la pregunta que els no ciclistes em fan :
-Perquè surts en bicicleta els diumenges al matí?
PD: Fes-te aquesta pregunta i respon-la.Segur que serà molt semblant a la meva.
JORDI ROIG MONTSANT

2 comentaris:

quimontmany ha dit...

Jordi: encara estic sorprès. estava conduint i m'ha trucar en X. Carrillo per dir-me que entrés a la web, que havies penjat un escrit. Fins que no he entrat a l'ordinador pensava,: que dirà en Jordi??. He començat a llegir i ho he entès tot.Jo també tinc aquest sentiment. de petitet em va enganxar aquesta màquina diabòlica i encara disfruto com un xaval. Avui mateix he fet 3 hores molt poc a poc, sense dinar i com he "disfrutat". ara mateix estic sortint d'una manera que no ho havia fet mai. progressiu, planificat i molts dies sol. doncs també m'agrada. he descobert que m'ho passo bé no cansant-me, però de qui no gaire, ja tornaré a sortir amb el grup, a riure, a xerrar, a passar-les canutes, potser a tornar-me a fotre un pinyo, però en definitiva a pedalar i pedalar xalant com un camell.

Jordi: m'ha agradat molt el teu escrit. ens veiem aviat per suposat a la carretera . una abraçada. quim

Vicenç Rebollo ha dit...

Jordi: Acabo de llegir la teva reflexio en veu alta i nomes et puc dir allo que tu ja saps. "Jordi ets el meu idol."