XIII 3 h de Resistència

Ja estan obertes les inscripcions a les XIII 3 h de Resistència

dilluns, 22 de març del 2010

Cape Epic. 22.03.2010 2a etapa: Ceres-Ceres (120 km/1.625 m)


Avui ens hem llevat a les 5 del matí. Estàvem a 10º positius i feia molt de fred. Malgrat tot, hem hagut de seguir amb les rutines habituals. En primer lloc, hem anat a esmorzar (sembla que millor que ahir). Seguidament hem hagut de córrer a buidar, no fos cas que duguéssim massa pes i això ens impedís portar un bon ritme al llarg de l'etapa. Ja amb el pes ideal, hem anat cap a la sortida. Hem sortit de la graella B, a les 7 hores. Tothom surt a fons, i nosaltres també, però ens han fet sortir per una pista molt polsosa, tant que no veies el corredor del davant. Dúiem un bon ritme, tot i que a en Joan li està passant factura la mala jornada d'ahir amb les molèsties a l'estómac.

Quan el grup s'ha estirat una mica, hem entrat per corriols i ja no els hem deixat durant tot el dia. El xol ens ha ben castigat. Avui no hi havia núvols i d'ençà que el sol ha començat a estar alt hem patit una calor asfixiant. Els corriols i les trialeres, que en un primer moment ens han semblat la mar de divertits, s'han anat fent cada vegada més esgotadors i interminables. Tenim el cul ben baldat. Ens hem trobat davant de molts trams en què no podíem pedalar, ja que la sorra tova esmorteïa tota la inèrcia que dúiem quan hi entràvem. Ens costava trobar un ritme constant, un ritme que ens hauria ajudat a treure'ns quilòmetres de sobre. Però el terreny canviava constantment i es feia difícil trobar una cadència que ens anés bé en tot moment. Això ha fet que els darrers 20 quilòmetres se'ns fessin realment interminables.

Sabíem que això seria dur, i realment és dur. Aquí no ens regalen res. Afortunadament, hem acabat l'etapa i estem sans i estalvis, tot i que el cansament es fa notar, i tot just hem acabat la segona etapa. A veure si ens refem i podem seguir demà i els dies que vénen després. Em sap greu haver enganyat en Joan i haver-lo ficat en aquest sidral. Però tinc molta fe en ell i sé que no es donarà per vençut. És gran, en Joan. Jo l'animo tant com puc, però penseu que a mi tampoc no em sobra res.

El gran problema que tenim és que aquí la gent roda molt; més aviat vola, i nosaltres ens defensem més bé escalant. Però aquí el terreny és més aviat rodador.

També ens sembla que no ho estem fent gaire bé perquè estem envoltats de gent que té un gran nivell. Si veiéssiu els del darrere...!

És increïble la calor que fa aquí. Estem suant la cansalada. Avui han hagut d'allargar el temps límit a l'arribada perquè s'ha quedat molta gent enrere. Les temperatures extremes i la duresa de la prova han causat que hagin tingut lloc alguns abandonaments, sobretot per deshidratació. En l'etapa de demà hi ha hagut algun canvi. Un cim al qual havíem de pujar s'ha anul·lat perquè el propietari s'ha negat a donar pas a la prova. Això ha fet que s'hagi elaborat una ruta alternativa que ha fet augmentar el quilometratge de 100 a 120. El canvi de plans, no obstant, no implica --i ens ho han ressaltat molt-- que la tercera jornada hagi de ser menys dura per no pujar al cim; contràriament, serà tan dura com l'etapa d'avui.

Avui he caigut. Ha estat una caiguda sense conseqüències, ja que no m'he fet cap mal. En una trialera, per la qual baixava a poc a poc, la roda de davant m'ha quesat clavada i no s'ha desenganxat de terra. Com que hi ha aquestes pedres tan... emprenyadores...!

Finalment, també alguna nota agradable i que agraeixes és que quan acabes l'etapa, deixes la bici a l'arribada i allà te la renten i te'n fan el manteniment (ajustar frens, greixar, etc.). Com ho agraeixes! Quina organització!

Bé, i finalment avui m'ha trucat l'Elena Cots i he parlat per ràdio Arenys de Munt. Diu que demà al matí si voleu em podeu sentir, tot i que no sé a quina hora.

Resultat final: posició 104 de la nostra categoria; posició 117 de la general.

Gràcies, amics, pel vostre seguiment de les nostres peripecies.

Resistirem. Som d'Arenys de Munt!

Demà, més!

Crònica de Corró d´Amunt



El diumenge dia 21 es va cel.lebrar a la veïna població del Corró d´Amunt la segona prova de la Copa Catalana, Gran premi Massi Internacional.


Ja desde primera hora del matí, l´ambient era d´allò més gran. Hi havien molt equips d´arreu d´Europa que van aprofitar la proximitat de la prova de Banyoles amb aquesta per fer un mini "stage" a Catalunya, i això es notava.


El circuit era de poc més de 7 quilòmetres i era d´allò més dur amb constants canvis de ritmes, pujades i baixades molt pronunciades, trialeres tant de pujada com de baixada per seleccionar la tècnica dels participants. Tot el recorregut estava dins el bosc. Realment si estaves una mica fort, t´ho podies passar molt bé amb tant canvis de ritme i tant exigents.

Tot i els nervis i la tensió inicial, aquest diumenge estava més relaxat. Només sortir vaig poder col.locar-me a la part central del pilot sense gaires problemes i a diferència de Banyoles, aquí no es van formar taps. Mica en mica em vaig anar trobant millor i tot i no parar de castigar d´allò les cames amb tant canvi de ritme, aquestes em responien d´allò més bé.

A final vaig finalitzar les 3 voltes amb un temps de 1.16 hores amb un desnivell acomulat de 670 metres. Tot i acabar ben trinxat, les sensacions obtingudes van ser molt positives.

Finalment vaig crear la meta en la posició 73 de la general i en la psició 45 de m-30.

diumenge, 21 de març del 2010

Cape Epic. 21.03.2010. 1a etapa: Diemersfontein-Ceres (117 km/2.190 m)






Hola a tothom!



Amics, aquest matí ens hem llevat i hem anat a esmorzar a un bareto de la ciutat on començaven a servir esmorzars a les 8.00 hores. La mestressa s’ha compadit de nosaltres, ja que eren les 6.30, i ens ha fet un esmorzar que a primera vista resultava suculent i de disseny, amb un pa que semblava arrebossat i amb tot de complements que ens han obert la gana que no teníem. Quin desengany! Allò no era el que semblava; es tractava més aviat d’un àpat per omplir l’estómac abans d’anar a fer el turista, i no pas per anar a rodar 117 km en bicicleta per terreny desconegut i incert. I, que poc ens imaginàvem les conseqüències d’aquell àpat en aquell moment!

En el dia de l’etapa èpica de la Cape Epic, en Joan i jo ens hem situat a la línia de sortida abans de les 9. Com sempre vam fer a la Transalp, hem intentat buscar una bona posició per treure morralla de davant, com diu sempre en Joan, i per intentar cremar tota l’adrenalina acumulada arran de tots els nervis que hem passat durant aquests dies. De seguida, però, ens hem adonat que això no era moc de pav. Al llarg dels 117 km hem tingut algunes sorpreses i altres incidències que hem hagut d’anar superant. Per començar, la principal dificultat ha estat, sens dubte, el terreny. Al llarg de l’etapa, el terreny ha estat d’allò més divers i variat, amb pedres grosses com un puny, per acabar tornant-se en grava i després sorra de platja. Després, el terra es tornava més dur i de cop i volta rodaves per un caminet com els de casa, amb arbres als costats i algun corriol que et feia revifar. Les pujades no s’han fet eternes, però la calor, asfixiant a partir de les 11, les ha fet molt més pastoses i feixugues.

Després del segon avituallament, al km 60, en Joan ha començat a tenir unes fortes punxades a l’estómac i es trobava malament. En aquell moment l’esmorzar li ha vingut al cap! A partir d’aquest moment, hem anat passant com hem pogut, i ens costava molt acumular quilòmetres en aquest estat. Al quilòmetre 90, en Joan s’ha adonat que jo duia la bossa de sota el seient oberta i que ho havia perdut tot (patilla, càmera i eines). Sort que aquí hi ha de tot, perquè si una cosa està bé és l’organització.

En Joan ha anat fent pujades i baixades pel que fa a l’estat físic i anàvem tirant com podíem. El pobre Joan anava dient: “Estic mort!”. Quan faltaven 15 km per a la meta i ja cantàvem victòria, ens han ficat per una via de tren abandonada i durant 10 km hem patit un veritable martiri pedalant, ara drets ara asseguts i ara servint-nos de la mica d’inèrcia que anàvem aconseguint, per sobre d’unes travesses separades per trams de grava gruixuda. Hem sortit de la via quan faltaven 3 km per a l’arribada. Quin mal que ens feia tot!

Avui hem vençut, però la conclusió d’aquesta jornada és que la Cape Epic no serà gens fàcil. Patirem. I molt!

Resultat final: posició 74 de la nostra categoria; posició 101 de la general; 6 hores i 16 minuts. Estem contents. Molt contents. Ara mateix en Joan no es troba gaire bé, però tinc plena confiança que es recuperarà de seguida, oi, Joan?
Chip i Chop (Martí i Joan)

Esquiada en BTT diumenge passat



El passat diumenge en Santi, en Tendo i jo vam fer una sortideta.
Jo diria que era btt però va tenir una mica de tot: esquí de muntanya-bobsley, orientació, currant de forestals...
Els números van ser: un futimé d'hores, molts pocs kilòmetres i a uns segons de creuar-nos un cèrvol. Doneu una ullada a les fotos!
Des d'aquí recolzar als cracks que es desplacen a Banyoles i Sud Àfrica per fer conèixer el maillot de l'Arenys de Munt!

dissabte, 20 de març del 2010

Arriba la Cape Epic. La primera incidència

http://www.cape-epic.com/content.php?page_id=99&title=/Rider_Programme/



Aquest diumenge comença la gran cursa de 8 etapes que té lloc a l’altra punta del globus terraqüi: la Cape Epic. En Joan Majó i el presi, en Martí Anglas, no se l’han volgut perdre. Però, atenció: no sabem si el que ells volen serà el que realment passarà! Tot just arribar a Ciutat del Cap, han sentit els seus noms a través dels altaveus de l’aeroport enmig d’un munt de paraules inintel·ligibles a les seves orelles, poc habituades a la fonètica anglesa. En un primer moment s’han pensat que ja els anaven a buscar, però... no! Horrorrrrrrrrrrr! No havien arribat les bicis! Amb penes i treballs i amb el diccionari a la mà han acabat entenent el que els explicaven: les bicis no van ser embarcades a l’avió per un descuit, i quan a Barcelona se’n van adonar es va decidir que sortirien en el següent vol cap a Ciutat del Cap. Sembla que arribaran dissabte a les 2 AM i que els les portaran a l’hotel on s’està el duo meravelles (http://www.bakenhof.co.za/). Sí, sí, aquest és l’hotel on s’estan Chip i Chop aquestes primeres nits, ja que el dia l’aprofitaran per fer turisme. De fet, els turistes ja s’han començat a moure. Per començar, han anat a fer una volta de reconeixement –a peu, és clar— al lloc on dissabte han de fer el registre al matí i el briefing a la tarda. Després de dinar, i per foragitar les preocupacions i no pensar en el que passa en realitat, és a dir si les bicis arriben o no arriben, se n’han anat a fer per Ciutat del Cap el que encara no han fet per Barcelona: una volta en bus turístic. Com que no n’han tingut prou, s’han enfilat al funicular més espectacular i –cito textualment— acollonant, i han pujat al Table Mountain (http://tablemountain.net/#).

Per ser el primer dia a Sud-àfrica, sembla que Chip i Chop ja s’han començat a fer sentir. A l’Aeroport de Barcelona hi van conèixer dos possibles contrincants que duien les seves màquines molt ben empaquetades en unes caixes especials per transportar bicicletes. A ells també els va tocar la rifa. Esperem que els portin les bicis i no els facin patir. Si voleu consultar la pàgina oficial de la Cape Epic, cliqueu a l’enllaç del principi d’aquest escrit introductori del que serà, sens dubte, la crònica de dos cracs de la BTT –malgrat l’alt nivell físic i tècnic dels participants que corren amb ells—.

I per a qui encara no sàpiga en què consisteix aquesta gran prova, en poques paraules està explicat:

8 dies-8 etapes (una és una contrarellotge individual)

722 km

14. 635 m de desnivell positiu

1200 corredors


MOLTA SORT! Demà, més!

divendres, 19 de març del 2010

SORTIDA DE CARRETERA DIMENGE 21 DE MARÇ DE 2010

Quedem al Cruce de les 4 carreteres a les 7´30h.

Anirem fins a Sta. Fe, i si hi ha ganes farem la volta per Seva i tornarem per Coll Formic.

Rutometre:

Arenys de Munt, St. Celoni, Sta. Fe, St. Marçal, Seva, Coll. Formic, St. Mª de Palautordera, St. Celoni, Collsacreu, Arenys de Munt. Cerveseta al pavello.

120km. 5h. aprx.

MARXA DEL VI I EL CAVA.
Vilafanca del Penedes. 140km.

Tots els que veniu a fer la Marxa, Quedem al poligon d´Arenys de Munt. A les 5´15h.

dimecres, 17 de març del 2010

SORTIDA CARRETERA DISSABTE 20 MARÇ


Quedem a l'ateneu d'arenys de mar a les 8:00h puntuals!!

La sortida serà:ARENYS DE MAR, MATARÓ, ARGENTONA, COLL PARPERS, STA.AGNÈS DE MALANYANES, CARDEDEU, LLERONA, CORRÓ D'AMUNT, CÀNOVES, ST.ANTONI DE VILAMAJOR, STA.MARIA DE PALAUTORDERA, FOGARS DE MONTCLÚS, IL MORTIROLO, FONTMARTINA, LES ANTENES, CAMPINS, ST.CELONI, VALLGORGUINA, COLLSACREU, ARENYS DE MUNT!


120KM APROX.

4:30 APROX

dimarts, 16 de març del 2010

URGENT

AVÍS URGENT

EL SEGON MAILLOT NOMÉS TE EL COST DE 10€ SI LA QUOTA DE SOCI ÉS FAMILIAR

Sol·licitud del nou Maillot

En el link que teniu  a la dreta de la vostra pantalla, accediu a un apartat de soci, actualment només teniu acces a demanar el maillot del soci i altres complementaris;  em comenta en Martí Anglàs, que els preus son els següents
1 maillot (soci) cost 0 (només es pot demanar 1)
2n maillot  cost 10€  (només es pot demanar 1) i només si la quota de soci es familiar
3r maillot en endevant cost inicalment de 30€, aquest preu està condicionat segons els descomptes que ens facin per demanda.

L'accés ha de ser amb el dni amb lletra i tot seguit. Si algú no pot accedir, vol dir que tenim malament el dni o no el tenim,  en aquests casos o si per alguna raó no podeu accedir-hi i per fer-ho més àgil envieu-me un correu electrònic a  olizam@gmail.com  amb el vostre nom i dni, mirarem la base de dades que no hi hagi cap error i us contestarem com màxim en 24 hores

Félix

dilluns, 15 de març del 2010

Crònica de BANYOLES




El diumenge dia 14 es disputava a Banyoles la primera cursa del Gran Premi Massi-Copa Catalana 2010 juntament amb l´Open d´Espanya btt.




Uns dels reptes que tenia aquesta temporada era participar en alguna prova del campionat català, doncs em vaig llençar a la piscina de cap; Open d´Espanya més gran premi internacional de la talla de Absalon, Hermida i demés.




De bon matí, l´ambient al costat del llac era dels que fan afició. Però la preocupació general era l´estat del circuit, ja que la gran quantitat de fang enduria encara més el circuit; un xip-xep que et feia baixar moltes vegades de la bici i empènyer amunt.




Els nervis i la tensió era ben presents a les cares dels corredors. La veritat es que la meva situació era una mica d´anar a veure-les venir.


Només sortir, va quedar demostrat que tots érem rivals de tots i que els colzes aquí si es feien servir. Comences a pedalar, però no saps si tens prou ritme. Llavors un et talla la traçada. De cop hi ha un tap i tots peu a terra. Tens unes sensacions incòmodes; no trobes el teu lloc. Un altres cop el peu a terra; collons quin fangueix.


De cop, una persona del públic diu: " Ei, aquest noi de l´Arenys de Munt, vinga nano!!" Em vaig quedar gelat. Una mica més endavant es torna a repetir la situació.


Totes aquelles sensacions tan incòmodes semblen desaparèixer; Estic al Gran Premi Internacional SuperPrestigi Massi i la gent reconeix el mallot que porto. Continuo pel circuit i la història es repeteix una vegada i una altra; sempre apareixia una veu entre al públic reconeixent el teu club i el teu poble i donant aquells ànims que no deixeries d´agraïr.




Per sobre de tots els resultats, el que em va marcar molt va ser que en un lloc tant llunyà i amb tanta quantitat de gent, portant el mallot de l´Arenys de Munt em vaig sentir com a casa.




Cada vegada estic més orgullós de portar aquest mallot.