
dilluns, 22 de març del 2010
Cape Epic. 22.03.2010 2a etapa: Ceres-Ceres (120 km/1.625 m)

Crònica de Corró d´Amunt

diumenge, 21 de març del 2010
Cape Epic. 21.03.2010. 1a etapa: Diemersfontein-Ceres (117 km/2.190 m)

Hola a tothom!
Amics, aquest matí ens hem llevat i hem anat a esmorzar a un bareto de la ciutat on començaven a servir esmorzars a les 8.00 hores. La mestressa s’ha compadit de nosaltres, ja que eren les 6.30, i ens ha fet un esmorzar que a primera vista resultava suculent i de disseny, amb un pa que semblava arrebossat i amb tot de complements que ens han obert la gana que no teníem. Quin desengany! Allò no era el que semblava; es tractava més aviat d’un àpat per omplir l’estómac abans d’anar a fer el turista, i no pas per anar a rodar 117 km en bicicleta per terreny desconegut i incert. I, que poc ens imaginàvem les conseqüències d’aquell àpat en aquell moment!
En el dia de l’etapa èpica de la Cape Epic, en Joan i jo ens hem situat a la línia de sortida abans de les 9. Com sempre vam fer a la Transalp, hem intentat buscar una bona posició per treure morralla de davant, com diu sempre en Joan, i per intentar cremar tota l’adrenalina acumulada arran de tots els nervis que hem passat durant aquests dies. De seguida, però, ens hem adonat que això no era moc de pav. Al llarg dels 117 km hem tingut algunes sorpreses i altres incidències que hem hagut d’anar superant. Per començar, la principal dificultat ha estat, sens dubte, el terreny. Al llarg de l’etapa, el terreny ha estat d’allò més divers i variat, amb pedres grosses com un puny, per acabar tornant-se en grava i després sorra de platja. Després, el terra es tornava més dur i de cop i volta rodaves per un caminet com els de casa, amb arbres als costats i algun corriol que et feia revifar. Les pujades no s’han fet eternes, però la calor, asfixiant a partir de les 11, les ha fet molt més pastoses i feixugues.
Després del segon avituallament, al km 60, en Joan ha començat a tenir unes fortes punxades a l’estómac i es trobava malament. En aquell moment l’esmorzar li ha vingut al cap! A partir d’aquest moment, hem anat passant com hem pogut, i ens costava molt acumular quilòmetres en aquest estat. Al quilòmetre 90, en Joan s’ha adonat que jo duia la bossa de sota el seient oberta i que ho havia perdut tot (patilla, càmera i eines). Sort que aquí hi ha de tot, perquè si una cosa està bé és l’organització.
En Joan ha anat fent pujades i baixades pel que fa a l’estat físic i anàvem tirant com podíem. El pobre Joan anava dient: “Estic mort!”. Quan faltaven 15 km per a la meta i ja cantàvem victòria, ens han ficat per una via de tren abandonada i durant 10 km hem patit un veritable martiri pedalant, ara drets ara asseguts i ara servint-nos de la mica d’inèrcia que anàvem aconseguint, per sobre d’unes travesses separades per trams de grava gruixuda. Hem sortit de la via quan faltaven 3 km per a l’arribada. Quin mal que ens feia tot!
Avui hem vençut, però la conclusió d’aquesta jornada és que la Cape Epic no serà gens fàcil. Patirem. I molt!
Esquiada en BTT diumenge passat
El passat diumenge en Santi, en Tendo i jo vam fer una sortideta.
Jo diria que era btt però va tenir una mica de tot: esquí de muntanya-bobsley, orientació, currant de forestals...
Els números van ser: un futimé d'hores, molts pocs kilòmetres i a uns segons de creuar-nos un cèrvol. Doneu una ullada a les fotos!
Des d'aquí recolzar als cracks que es desplacen a Banyoles i Sud Àfrica per fer conèixer el maillot de l'Arenys de Munt!
dissabte, 20 de març del 2010
Arriba la Cape Epic. La primera incidència
http://www.cape-epic.com/content.php?page_id=99&title=/Rider_Programme/
Aquest diumenge comença la gran cursa de 8 etapes que té lloc a l’altra punta del globus terraqüi: la Cape Epic. En Joan Majó i el presi, en Martí Anglas, no se l’han volgut perdre. Però, atenció: no sabem si el que ells volen serà el que realment passarà! Tot just arribar a Ciutat del Cap, han sentit els seus noms a través dels altaveus de l’aeroport enmig d’un munt de paraules inintel·ligibles a les seves orelles, poc habituades a la fonètica anglesa. En un primer moment s’han pensat que ja els anaven a buscar, però... no! Horrorrrrrrrrrrr! No havien arribat les bicis! Amb penes i treballs i amb el diccionari a la mà han acabat entenent el que els explicaven: les bicis no van ser embarcades a l’avió per un descuit, i quan a Barcelona se’n van adonar es va decidir que sortirien en el següent vol cap a Ciutat del Cap. Sembla que arribaran dissabte a les 2 AM i que els les portaran a l’hotel on s’està el duo meravelles (http://www.bakenhof.co.za/). Sí, sí, aquest és l’hotel on s’estan Chip i Chop aquestes primeres nits, ja que el dia l’aprofitaran per fer turisme. De fet, els turistes ja s’han començat a moure. Per començar, han anat a fer una volta de reconeixement –a peu, és clar— al lloc on dissabte han de fer el registre al matí i el briefing a la tarda. Després de dinar, i per foragitar les preocupacions i no pensar en el que passa en realitat, és a dir si les bicis arriben o no arriben, se n’han anat a fer per Ciutat del Cap el que encara no han fet per Barcelona: una volta en bus turístic. Com que no n’han tingut prou, s’han enfilat al funicular més espectacular i –cito textualment— acollonant, i han pujat al Table Mountain (http://tablemountain.net/#).
Per ser el primer dia a Sud-àfrica, sembla que Chip i Chop ja s’han començat a fer sentir. A l’Aeroport de Barcelona hi van conèixer dos possibles contrincants que duien les seves màquines molt ben empaquetades en unes caixes especials per transportar bicicletes. A ells també els va tocar la rifa. Esperem que els portin les bicis i no els facin patir. Si voleu consultar la pàgina oficial de la Cape Epic, cliqueu a l’enllaç del principi d’aquest escrit introductori del que serà, sens dubte, la crònica de dos cracs de la BTT –malgrat l’alt nivell físic i tècnic dels participants que corren amb ells—.
I per a qui encara no sàpiga en què consisteix aquesta gran prova, en poques paraules està explicat:
8 dies-8 etapes (una és una contrarellotge individual)
722 km
14. 635 m de desnivell positiu
1200 corredors
MOLTA SORT! Demà, més!
divendres, 19 de març del 2010
SORTIDA DE CARRETERA DIMENGE 21 DE MARÇ DE 2010
Anirem fins a Sta. Fe, i si hi ha ganes farem la volta per Seva i tornarem per Coll Formic.
Rutometre:
Arenys de Munt, St. Celoni, Sta. Fe, St. Marçal, Seva, Coll. Formic, St. Mª de Palautordera, St. Celoni, Collsacreu, Arenys de Munt. Cerveseta al pavello.
120km. 5h. aprx.
MARXA DEL VI I EL CAVA.
Vilafanca del Penedes. 140km.
Tots els que veniu a fer la Marxa, Quedem al poligon d´Arenys de Munt. A les 5´15h.
dimecres, 17 de març del 2010
SORTIDA CARRETERA DISSABTE 20 MARÇ

dimarts, 16 de març del 2010
Sol·licitud del nou Maillot
1 maillot (soci) cost 0 (només es pot demanar 1)
2n maillot cost 10€ (només es pot demanar 1) i només si la quota de soci es familiar
3r maillot en endevant cost inicalment de 30€, aquest preu està condicionat segons els descomptes que ens facin per demanda.
L'accés ha de ser amb el dni amb lletra i tot seguit. Si algú no pot accedir, vol dir que tenim malament el dni o no el tenim, en aquests casos o si per alguna raó no podeu accedir-hi i per fer-ho més àgil envieu-me un correu electrònic a olizam@gmail.com amb el vostre nom i dni, mirarem la base de dades que no hi hagi cap error i us contestarem com màxim en 24 hores
Félix
dilluns, 15 de març del 2010
Crònica de BANYOLES


